Els productors de musclos de les badies del Delta de l’Ebre han perfilat una aliança a llarg termini amb els pescadors de la Badia de Roses. La base de l’acord és la d’establir cordades per a les cries del musclo en l’àmbit de la confraria de pescadors gironina. Les temperatures més fredes de Roses garanteixen una millor supervivència, mentre que l’increment de les temperatures a les badies del Fangar i dels Alfacs a conseqüència del canvi climàtic provoquen una mortaldat entre les cries bé completa (com el 2022) o de fins al 80% (l’any passat), arruïnant tota una temporada. A més a més, la manca a Roses de fitoplànctons nutrients a l’aigua com els existents al Delta va provocar que l’intent dut a terme per la confraria gironina de cultivar musclos per si sols acabés sense èxit perquè no acabaven d’engreixar-se.
D’aquests inconvenients i virtuts compartits neix la voluntat d’establir vincles sòlids entre uns i altres. Segons explicava a EbreDigital el gerent de Fepromodel, Gerard Bonet, l’operativa consisteix a “poder establir cordades nostres a Roses i després traslladar-les cap a les badies del Delta”. Un win-win perquè la confraria gironina cobraria per la venda de les cries cultivades als seus equipaments i, a canvi, els productors de musclos ebrencs “podríem reduir entre un 40% i un 50% els preus de la compra de cries a Itàlia i Grècia i, a més, abaixar considerablement els costos de transport. Heu de tenir en compte que un camió a Grècia suposa una despesa de 4.500 euros i a Roses de només 800 euros. L’experiència de poder cultivar a Roses suposa també poder diversificar punts de cria, i això de retruc pot provocar una baixada dels preus d’italians i grecs”, afegia.
La unió d’interessos, nascuda d’una conversa informal entre pescadors gironins i productors del Delta, ja va ser posada a prova aquesta temporada passada, i amb èxit, amb una quantitat significativa de cries repartides a diferents punts de les dues badies ebrenques. L’operativa va consistir a portar la cria amb cordades gironines, per després trasplantar-les a cordades pròpies. I precisament de cara a fer-ho més eficient, la solució final implicaria instal·lar a Roses cordades pertanyents ja als productors ebrencs i facilitar així el transport i la reubicació a les badies deltaiques. “La voluntat és poder-ho aplicar ja des d’aquesta pròxima temporada. Per això, ens hem de reunir per tancar-ho tot amb el patró major de Roses”, explicava Bonet, que deixa per a una segona fase “la possibilitat de crear una marca distintiva de denominació d’origen.
Font: Jordi Siré / Ebredigital