Més de vuit de cada deu festes de correbous, tal com se celebren ara, quedarien parcialment o totalment prohibides si s’aprova la modificació que regula les festes taurines i que preveu acabar amb algunes modalitats. En concret, si tira endavant la iniciativa parlamentària, que engega la ponència al Parlament aquest divendres, els bous capllaçats i els embolats ja no es podran dur a terme. Segons dades del departament d’Interior, obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a través d’una petició de transparència, un 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats –els bous a la platja també poden quedar prohibits, però no se n’ha registrat cap en els últims 15 anys.
El Departament d’Interior va rebre en tot el període 722 sol·licituds d’autorització de festes –que solen incloure més d’una jornada, emmarcats en festes majors o altres celebracions locals. Un 97% de les peticions, 702, van ser acceptades – d’aquestes, 602 incloïen els bous capllaçats i embolats, més de vuit de cada deu.
3.000 dies de correbous a Catalunya els últims 15 anys
Les dades reflecteixen que, arreu de Catalunya, en l’última dècada i mitja s’han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Un mínim de 1.774 van incloure els bous embolats, és a dir, l’activitat de deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats, amb estructures metàl·liques enceses amb foc a les banyes. Al seu torn, pel cap baix 589 dies amb espectacles taurins van tenir bous capllaçats, que consisteix a deixar anar un bou pels carrers d’una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l’objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.
La resta de jornades – i també alguns dies amb bous capllaçats i embolats – es van celebrar altres modalitats, com els bous a la plaça, que consisteix a deixar anar els animals en un recinte tancat, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin del recinte.
Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l’Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any, així que mentre que el 2019 es van organitzar 181 xous de bous embolats o capllaçats d’un total de 440 espectacles en total (41,1%), el 2022 la proporció va ser similar: 201 del total de 469 (42,8%).
Els bous embolat i capllaçat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders de bous braus
Des de l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre (ACPTTE), alerten que eliminant les modalitats dels embolats i capllaçats, “la festa dels bous quedaria tocada de veritat”. Amb la meitat dels espectacles, Adolfo Lleixà, portaveu de l’ACPTTE, reconeix en declaracions a l’ACN que fins i tot suposaria un daltabaix sociocultural. “S’hauria de modificar la nostra manera d’entendre la festa i conviure-la”, ha apuntat.
En l’àmbit econòmic, el principal greuge seria per a les ramaderies de bous braus. L’Agrupació assenyala que la modalitat del bou enllaçat i la modalitat de bou embolat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders. “Un ramader, pràcticament cobra per una tarda de bous, el mateix que per un bou embolat o capllaçat, i perdrien la majoria dels seus ingressos”, lamenta Lleixà. “Això seria tocar de mort a les ramaderies del territori”, ha afegit. També molts negocis de poblacions com Amposta, Deltebre o la Ràpita es veurien afectats. El festeig del bou capllaçat genera un impacte de milers dies en el municipi el dia que se celebra.
L’ACPTTE vol posar totes aquestes dades sobre la taula de la comissió que ha de debatre al Parlament la continuïtat o prohibició d’aquestes dues modalitats de la festa dels bous que es consideren “més agressives”, com proposen els partits i les entitats que han promogut la proposició de llei. “Són aspectes importants, com també que no pot ser que un Parlament decideixi com ha de viure un poble la cultura i cap on han d’anar les seves festes”, ha defensat el portaveu de l’Agrupació.
9 de cada deu dies amb jornades taurines, al Montsià i al Baix Ebre
Al voltant d’un 90% de les jornades taurines en l’última dècada i mitja s’han autoritzat al Montsià (1.402) o bé al Baix Ebre (1.241), les dues comarques més al sud de Catalunya. Altres territoris com el Bages (119), la Terra Alta (72) i el Tarragonès (39) també n’han registrat. L’any passat, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l’Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona (Bages), Vidreres (Selva), El Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Deltebre és el municipi del país on s’han autoritzat més dies amb correbous, amb 246 en els últims 15 anys, és a dir, una mitjana de 16 per any. Les localitats d’Alcanar (225), Sant Jaume d’Enveja (214), Ulldecona (192), Tortosa (191), Amposta (189) i Camarles (182) també han allotjat un nombre significatiu de dies amb espectacles taurins.
Tortosa, la capital del Baix Ebre, va ser el municipi amb més sol·licituds, 60, que van ser acceptades en la seva totalitat. Les festivitats es van repartir entre els diversos pobles que conformen el terme municipal, com ara Jesús, Reguers i Campredó.
Al Montsià només hi ha una localitat on no s’ha celebrat cap espectacle entre el 2009 i el 2023, segons les dades d’Interior, Freginals. Al Baix Ebre n’hi ha quatre més: l’Ametlla de Mar, Benifallet, el Perelló i Tivenys. Tots quatre se situen a la part nord de la comarca, més a prop de la resta de territoris, on els correbous no tenen gairebé cap presència.
Augment de sol·licituds de correbous després de la llei del 2010
En nombre de festes autoritzades, ja sigui d’una o diverses jornades, es va observar un augment després de la llei que va regular aquesta activitat el 2010. De 42 sol·licituds registrades pel Govern el 2009, es va passar a 60 el 2015. En els últims dos anys la xifra està en 53. Al seu torn, el nombre de jornades taurines per any es manté estable en els últims 15 anys, amb més de 200. Només s’observa un petit descens després de la pandèmia, ja que d’una mitjana de 224, s’ha passat a 204 tant el 2022 com el 2023.
Així, tenint en compte que el nombre de dies totals ha baixat lleugerament, cada festa de correbous dura uns quatre dies, quan abans de la pandèmia s’allargava uns cinc.
Lleixà recorda que la normativa del 2010 naix “del manual de bones pràctiques” que van crear els taurins que van impulsar aquesta regulació de la festa quan es va començar a plantejar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya.
113 denúncies i 35 sancions en una dècada i mitja
Des del 2009, 113 espectacles taurins han rebut denúncies –sobretot, a les Terres de l’Ebre, on se n’han registrat 104. Segons els serveis territorials d’Interior, a data de desembre del 2023 un total de 35 han acabat amb sanció, 33 de les quals a les comarques ebrenques.
Per a l’ACPTTE, “la regulació ha servit per demostrar” que els animals “no es maltracten” i evitar males praxis. “Per això, les denúncies que hi ha, que són poques, totes venen per qüestions burocràtiques o d’organització, però mai per maltractament”, ha assenyalat Adolfo Lleixà. “I la gran majoria de denúncies que ens arriben, acaben arxivades”, ha afegit. De fet, des de l’Agrupació asseguren que si les denúncies, que es fan per via administrativa, es fessin per la via penal, podrien “demostrar que segurament són falses” i “moltes, ni es farien perquè els suposaria una despesa econòmica molt important”.
La ponència durarà mesos perquè s’hi ha citat 89 ponents
La comissió, que comença aquest divendres, ha citat 89 ponents. En cada sessió, en compareixeran sis i això farà que s’allargui durant mesos abans que els partits decideixin si tirar endavant o rebutjar la prohibició d’aquestes modalitats.
Des de l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de l’Ebre no desaprofitaran l’oportunitat de fer que el debat al Parlament “evolucioni en una millora de la festa”, perquè creuen que “encara es pot millorar i que la llei permet regular i millorar la festa” i estan “oberts” a fer-ho. “Mai prohibir, les paraules prohibir i abolir, que són les que utilitzen aquestes entitats i alguns parlamentaris, a nosaltres no ens agraden. Són les que volem evitar. El que volem és construir, crear i millorar la llei que tenim”, ha dit Lleixà.
Saben que el debat no serà fàcil i lamenten que caldrà dialogar amb persones “contaminades amb imatges i discursos que res tenen a veure amb el que passa a les Terres de l’Ebre”. Lleixà defensa que la festa dels bous va més enllà dels “vídeos curts i moments molt concrets” que es difonen sobre la festa dels correbous. “No és realment la vida del bou, el festeig, el que comporta la festa, però costarà molt canviar la manera com es veu”, ha defensat.
L’ACPTTE lamenta que en la comissió no s’hagi donat veu a experts com l’antropòleg Manuel Delgado, que ha estudiat la festa dels bous sobre el terreny i que, d’altra banda, personatges mediàtics que només han vist “vídeos contaminats” donin la seva opinió en les ponències. “Representarem la festa de la millor manera possible i farem tots els esforços i tot el que estigui a les nostres mans perquè aquesta modificació de la llei no tiri endavant”, ha assegurat el portaveu Adolfo Lleixà.
La ponència, una “farsa” per a les entitats antitaurines
Entitats animalistes que formen de la Plataforma Prou Correbous han declinat fer declaracions. Han decidit no pronunciar-se d’ençà que, el passat 19 de gener, es va posar en marxa la ponència que ha elaborat el calendari i el pla de treball per debatre la proposició de llei per prohibir els bous embolats, capllaçats i a la mar que han impulsat. Com ja van denunciar abans de la comissió, reiteren que “és un frau” i “una maniobra” per guanyar temps i evitar que torni al Parlament per fer-ne la votació definitiva.
