La majoria dels primers ponents de la modificació legislativa de llei dels correbous 34/2010 han defensat que la regulació de les festes dels bous té recorregut i es pot millorar, però han demanat que s’evitin prohibicions i abolicions que, quan s’han intuït, han acabat “revitalitzant” i reforçant l’afició i participació en aquests actes. Sobretot han demanat que es trobi un consens per fer “una transició de la tradició” que no jutgi valors o principis. Xavier Pallarés, exdelegat del Govern a l’Ebre, Víctor Gimeno, exdirector de Medi Ambient, o l’exconsellera Marta Cid són els primers representants ebrencs que han participat en la comissió. Ho han fet amb l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, i l’exdiputat de PSOE a les Corts Valencianes.
Xavier Pallarés, que ha estat alcalde d’Arnes, diputat al Parlament i delegat del Govern a l’Ebre entre 2011 i 2021, ha obert la ponència de sobre la modificació legislativa que proposa acabar amb els bous embolats i capllaçats aquest divendres. Pallarés ha defensat que els ramaders, organitzadors, aficionats taurins sempre han tingut “una molt bona predisposició” per parlar i millorar la festa dels bous en totes les seves modalitats. De fet, ha recordat que el manual de bones pràctiques que va precedir la llei 24/2010, va ser “una autoexigència”.
Com ha recordat l’exdirector de Medi Ambient i Habitatge a l’Ebre i exalcalde de la Sénia, Víctor Gimeno, la llei de protecció animal de 1988 i les sancions indiscriminades que van rebre aquell estiu els pobles ebrencs on se celebren correbous, va suposar una “revitalització” de la festa i va incentivar l’organització dels aficionats. Aquesta va ser la llavor del manual de bones pràctiques i la posterior llei dels Correbous que ara es proposa modificar. “Va suposar un abans i un després. Les festes no tenen res a veure a com se celebraven a principis dels 2000”, ha dit l’exconsellera d’Ensenyament, Marta Cid. “La llei dona seguretat a l’animal, als participants i als organitzadors”, ha afegit.
Marge de millora
L’exdelegat del Govern ha lamentat que “es transmeti la idea que a les Terres de l’Ebre” no es respecten els animals i ha reivindicat que és el territori que més hi conviu des de petits. “Si se li fes mal al bou, seríem els primers que ens rebel·laríem”, ha dit. Gimeno ha afegit que la normativa va “reduir la conflictivitat de la festa” perquè es fa “amb respecte als animals i a tots aquells que són sensibles que no s’han de maltractar”. “Em preocupa que es titlli de maltractament fets regulats per una llei”, ha afegit Marta Cid.
Els tres representants ebrencs han reconegut i defensat que “hi ha marge” per fer-ho encara millor i que s’està “en condicions de fer un pas més en l’evolució de la festa dels bous”. En el debat que han obert, Pallarés, Gimeno i Cid han coincidit també en demanar diàleg i sensibilitat amb el territori. L’exconsellera ha recordat la importància “de la forma” d’aquesta modificació de la normativa. “Hem de mirar com legislem per facilitar el trànsit per modular la contemporaneïtat que li volem donar. Aquesta també és la voluntat dels que fan la festa dels bous”, ha subratllat.
“El debat és bo, però abans de fer una proposta de país s’ha de conèixer i respectar molt el popi debat de la gent de les Terres de l’Ebre, on també hi ha discussió, i molta”, ha afegit Xavier Pallarés. “Qualsevol solució s’ha de fer amb respecte a la sensibilitat territorial, amb el compromís de totes les parts per formular com reduir les activitats més conflictives, un nou codi de bones pràctiques de reducció d’activitat taurina”, ha conclòs Gimeno.
Ni llibertat ni cultura
El ponent més bel·ligerant amb la festa dels bous d’aquesta primera sessió de la ponència ha estat David Calvo, exdiputat del PSOE a les Corts Valencianes i impulsor de la llei de benestar animal al País Valencià. Calvo ha assenyalat que la festa dels bous a les Terres de l’Ebre i a Catalunya “és un joc de nens” comparat amb les festes taurines del País Valencià, on se celebren la meitat dels festejos de tota Espanya, però ha celebrat que el Parlament obri el debat de la seva regulació.
L’exdiputat valencià ha demanat que s’aparquin “arguments estèrils i matraques” sobre llibertat i cultura, perquè els animals tenen drets reconeguts, sobretot des de la darrera llei de benestar animal espanyola, i ha ironitzar que cap expressió cultural evita que se’n faci difusió. En aquest punt, ha explicat que van sortir de la plaça de bous de Lligallo del Gànguil escortats pels Mossos d’Esquadra aquest estiu quan van treure una càmera de fotos.
David Calvo ha insistit que “la sibil·lina legitimació cultural i social” de la festa dels bous “no ha existit mai” i ha defensat que les tradicions “evolucionen al ritme que la societat canvia”. “Algunes més que altres, però no es deté mai”, ha apuntat. També ha demanat que sigui la política qui “baixi el suflé i la polarització” sobre la tradició dels bous, i ha proposat que es trobi un punt de consens, una “gamma de grisos”, en la “no autorització de les modalitats més cruentes”, els bous de foc i de corda.
La pressió dels alcaldes
Com també passa al País Valencià, Calvo ha advertit als grups parlamentaris que el principal grup de pressió que tindran sobre aquesta qüestió són els alcaldes i alcaldesses. Preguntats per aquestes pressions, els representants ebrencs han reconegut els bous són una qüestió que escapa dels programes electorals i dels debats socials municipals, perquè passa factura posar-hi fre. Pallarés ha recordat el càstig electoral que va patir CiU a Alcanar i les Cases d’Alcanar (Montsià) quan, com a delegat el Govern, va deixar d’autoritzar els bous a la mar – modalitat que demana que s’exclogui de la modificació legislativa perquè fa quinze anys que no se celebra -.
Expressió cultural en evolució
També ha fet la mateixa petició sobre els bous a la platja el diputat de Junts i exconseller de Cultura, Lluís Puig. En una intervenció telemàtica, Puig ha reconegut que la direcció general de Cultura Popular que dirigia, va incloure l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre (ACPTTE), “volgudament i meditadament” en el Consell de Cultura Popular. “Vam fer aquest pas perquè detectàvem indicis d’adequació i regeneració de la festa”, ha assegurat.
Puig només ha criticat que el Departament d’Interior es quedés la competència per decidir quines poblacions poden recuperar festejos amb la justificació de la tradició perquè s’ha fet “sense el criteri etnològic” d’aquests actes. L’exconseller de Cultura ha reivindicat que en lloc de fer prohibicions es faci “una llei d’acompanyament” a partir “d’intuir l’assegurament i innovació de la festa que requereixen els temps actuals” i que la qüestionada festa dels bous “evolucioni” trobi el seu lloc en la societat moderna.
