Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) han desenvolupat un arròs resistent a la piriculària, un malaltia causada per un fong que pot provocar veritables estralls al camp i fins i tot fer perdre la collita sencera. La recerca, centrada en la varietat bomba, ha consistit en desactivar un gen propi de la planta que el fong necessita identificar per poder infectar-la. Així, el fong és incapaç de reconèixer-la i, per tant, no la pot envair. Actualment, aquesta malaltia només es pot tractar amb productes fitosanitaris, tot i que la llista dels fungicides autoritzats per la Unió Europea cada vegada es més reduït. I en aquest context, Europa ha obert la porta a comercialitzar vegetals obtinguts amb noves tècniques genòmiques, com aquest arròs.
L’arròs desenvolupat és el resultat de dos projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació (Sutainrice i Blast-Away) amb la implicació d’una empresa del sector. Tot i això, el grup de recerca de Biotecnologia Aplicada d’Agrotecnio, que lideren Paul Christou i Teresa Capell, fa més de 30 anys que treballa en biotecnologia de l’arròs i edició genètica, mentre que el grup Forestal dirigit per Jordi Voltas en fa més de 20 que col·labora amb empreses de producció de llavor d’arròs del Delta de l’Ebre.
Alternativa als pesticides
La piriculària, també coneguda com cremat de l’arròs, és una de les principals malalties que afecten l’arròs i provoca grans pèrdues productives. A Catalunya la producció d’aquest cereal es concentra sobretot a les Terres de l’Ebre i, segons les dades provisionals del Departament d’Acció Climàtica, l’any passat es van produir al conjunt del país un total de 108.827 tones d’arròs en una superfície plantada de 20.542 hectàrees.
Per tractar aquest fong s’utilitzen fungicides, tot i que la Unió Europea n’ha restringit l’ús i la previsió és que la llista de productes que es poden utilitzar encara es redueixi més de cara al futur. I en aquest context, l’arròs resistent a la piriculària s’erigeix com una alternativa per als agricultors que sense els productes fitosanitaris no tenen la possibilitat d’atacar aquesta malaltia.
“Si prohibeixen els únics químics que poden controlar la malaltia, com passa ara, llavors els agricultors no podran produir i, per tant, estaran en una situació terrible. La nostra tecnologia ofereix una alternativa, no només als pesticides químics, sinó també a una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient d’abordar el problema sense fer ús de químics”, ha explicat a l’ACN Paul Christou, un dels investigadors que ha liderat la recerca juntament amb Teresa Capell i Jordi Voltas.
Pas a Europa per impulsar productes NTG
El Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d’apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG), és a dir, que alteren el material genètic d’un organisme. L’objectiu d’aquesta proposta legislativa és fer el sistema alimentari més sostenible i resilient, desenvolupant varietats de plantes resistents a plagues, sequera o a altres problemes, que a més donin una major producció i requereixin de menys fertilitzants i pesticides.
Actualment, les plantes que s’obtenen mitjançant NTG estan subjectes a la mateixa normativa que qualsevol Organisme Genèticament Modificat (OGM), de l’any 2001. Tot i això, existeixen diferències. En comparació amb un organisme no modificat, els organismes produïts per les NTG poden tenir petits canvis en el seu codi genètic que també podrien ocórrer en la naturalesa o mitjançant la millora convencional.
És el cas de l’arròs desenvolupat a Lleida, que és indistingible d’una varietat original que hagués mutat per si sola. La diferència és que mitjançant les tècniques tradicionals aquest resultat es veuria en un termini d’entre 10 i 15 anys, en el millor dels casos, mentre que amb l’edició genètica tardaria només 1 o 2 anys.
Per tant, el pas de l’Eurocambra obre la porta a la comercialització a Catalunya i tota Europa d’aquesta varietat d’arròs bomba. Fins que aquest arròs arribi a les prestatgeries dels supermercats, però, encara passaran com a mínim cinc anys, ha explicat Christou, que assenyala que el següent pas del projecte és realitzar assajos de camp.
De la seva banda, el director d’Agrotecnio, Jose Antonio Bonet, ha destacat que el fet que el centre de recerca porti anys treballant en aquesta línia i que en aquests moments ja tinguin “un producte per sortir ja al mercat” els dona un “avantatge competitiu molt important” que beneficiarà als productors catalans i de la resta de l’estat.
