El jutjat de Falset investiga Endesa per la retenció de sediments fluvials als pantans del tram final de l’Ebre

La titular del jutjat número 1 de Falset va ordenar l’obertura de les diligències judicials es a instàncies de Fiscalia el 19 de desembre passat. En aquests moments, el procediment es troba en fase de presa de declaracions dels responsables de la companyia investigada i dels testimonis. Fa justament dues setmanes, l’associació havia demanat formalment al Ministeri Públic l’impuls processal del cas davant la manca de notícies sobre l’estat del procediment des de la presentació de la denúncia al juliol de l’any passat.

Entre els principals arguments de càrrec que Sediments va traslladar davant del Ministeri Públic destaca la inexistència de sistemes i protocols de transferència de sediments fluvials a través de les preses de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. Això, remarquen, ha suposat que entre el 96% i el 99% de les aportacions sòlides, essencials per alimentar i preservar el delta de l’Ebre, hagin quedat retingudes als pantans des del moment que es van construir les preses, a la dècada dels 60 del segle XX.

Més enllà de la responsabilitat de la gestió hidroelèctrica en la caiguda dels sediments fluvials del tram final del riu, creuen que cal investigar també el paper de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), com a organisme estatal regulador de la conca. “Valorem positivament l’obertura de diligències perquè creiem que és molt important investigar Endesa i la CHE. Cal fiscalitzar aquesta empresa i aquestes institucions perquè, de moment, no tenim cap prova que funcionin adequadament les preses i això posa en perill l’ecosistema i la població aigües avall”, ha subratllat el president de Sediments, Josep Juan.

Els Mossos investiguen

L’entitat demana a la jutgessa que practiqui les diligències oportunes, citant a declarar als responsables de l’empresa investigada però també de la mateixa CHE així com experts independents. Per la seva banda, Fiscalia ha encarregat la investigació als Mossos d’Esquadra. Fonts del ministeri públic han explicat a l’ACN que ja han requerit a la CHE els informes sobre la gestió de les comportes de fons de les preses i han anunciat la seva intenció de demanar que la investigació s’ampliï a les altres províncies que formen part de la conca de l’Ebre.

Segons Sediments, els resultats de batimetries que consten en documents estatals permet constatar la magnitud d’aquesta retenció i la seva relació causa-efecte, generant un impacte ambiental sobre el desenvolupament del Delta. Confien que les diligències prèvies obertes per culminin amb l’obertura de judici “amb totes les garanties” i una condemna per “delicte ambiental greu” així com “les responsabilitats civils oportunes”.

“No hi ha un futur imaginable sense riu ni aportació de sediments. S’han format diferents deltes de l’Ebre al llarg de la història en funció de les pujades i baixades del nivell del mar, però ara ens trobem en un escenari de pujada molt més pronunciat que els històricament anteriors. Sense aportació d’aigua i sediments el delta de l’Ebre no es pot mantenir perquè s’està enfonsant i està en regressió. De vegades sembla com si això només es dona quan hi ha temporals. Però això no és així”, ha sentenciat Juan.

Consideren, a més, que l’actual explotació hidroelèctrica del tram final del riu no respecta les exigències legals de seguretat pel que fa la gestió dels desguassos de fons de les preses. Denuncien que aquestes comportes s’haurien utilitzat mai de forma efectiva i que podrien estar actualment obstruïdes, impedint la possibilitat de poder efectuar buidatges dels embassaments per descarregar-los de sediments. Això posaria també en risc la integritat de la mateixa infraestructura i la seguretat dels municipis aigües avall de les preses. “Reclamem justícia per al delta de l’Ebre i la seva conca”, ha reblat.

“Seguim les indicacions de la CHE”, diu Endesa

Fonts de la companyia consultades per l’ACN que l’explotació de les centrals hidroelèctriques i les preses del tram final de l’Ebre es fa d’acord amb allò que disposa l’organisme públic regulador. “Seguim les indicacions de la CHE”, han apuntat, tot assegurant que les tres centrals estan “mantingudes i preparades per a qualsevol operació que ens requereixin”. Sense entrar al fons de la investigació judicial, les mateixes fonts d’Endesa han mostrat la seva predisposició a la “màxima col·laboració amb la justícia” i a actuar amb “transparència” durant el procediment.

No és l’únic procediment judicial obert en relació amb la gestió dels embassaments al tram final del riu Ebre. De fet, l’octubre passat Sediments va presentar, juntament amb vuit entitats més, una querella criminal contra la mateixa Endesa i la CHE per un suposat delicte contra la seguretat col·lectiva risc catastròfic en la gestió de l’embassament de Riba-roja. Ratificada davant del jutjat d’Amposta a finals de febrer, els querellants apunten que l’empresa gestora de la presa desconeix realment si els desguassos de fons es troben operatius i, per tant, no s’hi podria fer circular aigua en cas d’emergència. Això, alerten, estaria comprometent la seguretat dels milers d’habitants, dels municipis i els usuaris d’aigües avall del pantà.

Sediments i altres entitats han instat el govern espanyol a fer efectiva l’extinció de la concessió de l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre). Recorden que complia els 75 anys l’any passat i que, segons la legislació i la jurisprudència, el període no es pot ampliar. Per la seva banda, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la companyia defensen que la vigència és de 99 anys i, per tant, no s’extingiria fins 2047.

També van sol·licitar formalment al mateix ministeri que reclami a Endesa el 25% de l’energia reservada que generen les centrals hidroelèctriques del tram final de l’Ebre per invertir-lo, principalment, en la preservació del Delta.