L’IRTA estudia com el canvi de pràctiques de conreu millora la salut del sòl

Amb 24 finques experimentals i vuit demostratives repartides per tot el territori català, els dos projectes estudien els considerats principals conreus del país: cereals, vinya, fruita dolça, arròs i productes hortícoles. La vintena d’investigadors i tècnics implicats -a més de l’IRTA, del CREAF i la UDL- tenen encara un any de recerca per endavant -es preveu que les conclusions estiguin enllestides al 2025- però ja han començat a dibuixar alguns indicis sobre l’eficiència d’aquestes noves pràctiques que, auguren els experts, s’acabaran imposant en la producció agrícola s’adapti a les condicions climàtiques que venen i pugui ser rendible.

Així, per exemple, han constatat que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres ha ajudat a retenir més carboni al sòl i, fins i tot, una millora de la producció. La fertilització orgànica, a més, ha millorat la retenció de l’aigua, un punt essencial en un context de sequera, segons ha recordat la investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat, Maite Martínez Eixarch.

Pel que fa a les cobertes vegetals enmig de conreus llenyosos, han constatat que durant la primavera “molt seca” de 2023, la seva presència en vinyes va permetre retenir millor l’aigua respecte altres parcel·les que no en tenien. També s’estudia la reducció de la pràctica de llaurar, un punt, admeten, que resulta controvertit perquè s’associa, en alguns casos, amb pèrdues de producció. Per contra, al blat i a l’horta, ha precisat Martínez Eixarch, s’ha provat de sembrar directament aconseguint mantenir la producció.

Un dels altres conreus que l’IRTA investiga des de fa anys és el de l’arròs, focalitzat principalment al delta de l’Ebre. Aquí, la fertilització orgànica -amb l’aplicació de purins i gallinassa- no ha generat encara un efecte positiu clar en la producció i s’estudia com incideixen a l’hora d’atrapar els gasos d’efecte hivernacle. Paral·lelament, s’assaja com substituir els guarets hivernals dels arrossars amb plantacions de lleguminoses o gramínies per determinar com afecta la biodiversitat i composició del sòl, atrapant també carboni. A l’estació experimental de l’Ebre d’Amposta hi ha quatre hectàrees destinades a aquests experiments.

Diversitat de resultats segons els coreus i els sòls

Martínez Eixarch remarca que els resultats poden variar molt en funció de cada conreu, de les condicions climàtiques o de la situació dels sòls. “Hi ha conreus que funcionen millor i d’altres que no. Hi ha sòls q acceptaran millor aquesta resposta que d’altres o, fins i tot, la situació de partida: sòls molt degradats probablement respondran millor incorporant matèria orgànica i carboni que un sòl no tan degradat. Aquesta capacitat de resposta en diferents condicions és el que mirem d’avaluar i quantificar per després ser capaços d’extrapolar resultats a gran escala”, ha resumit.

La clau de tot plegat, segons ha abundat el director general de l’IRTA, Josep Usall, passa per posar el focus en l’estudi el sòl, “l’etern oblidat de les últimes dècades en la recerca i pels productors”. “Ens semblava que funcionava sol i ens fixàvem amb les plantes: com millorar els adobs, les varietats o les plagues i malalties però ens havíem oblidat del sòl. Aquests projectes intenten millorar la salut del sòl”, ha apuntat. Concretament, des de l’aspecte físic, la granulometria, porositat o capacitat de retenció d’aigua; el químic, amb un equilibri entre micronutrients i macronutrients, sense desequilibri en sals, sodi o potassi; i per últim, la part microbiològica: bacteris, llevats i fongs, “que al cos humà són essencials per a millorar la salut”

Aquest plantejament, assegura, té implicacions no només productives, sinó també ambientals. “Sabem que un sòl saludable farem que les plantes creixin millor i, per tant, seran més resistents al canvi climàtic, les altes temperatures i falta d’aigua. Un sòl saludable, ric en carboni, fa quesigui un embornal de CO2 i ajuda a mitigar el canvi climàtic. Hi ha milions hectàrees de sòl i si millorem la seva qualitat podem millorar el canvi climàtic i retenir CO2”, ha resumit Usall.

Transferència als pagesos

Tot i que alguns pagesos ja han posat en pràctica algunes d’aquestes innovacions, el gran repte, ara com ara, és estendre-les a un sector que viu amb angoixa els efectes del canvi climàtic i el declivi del model agrícola intensiu i industrialitzat. Per això, segons subratllen des de l’IRTA, a banda de l’esforça en la recerca és important desplegar la transferència de coneixement cap al sector.

En aquest sentit, entenen que els pagesos aniran incorporant progressivament les pràctiques de l’agricultura regenerativa en funció dels conreus i les condicions pròpies de cada explotació en un procés d’adaptació forçat pel canvi de condicions de l’entorn. Un projecte que l’IRTA qualifica com a “transformador”, en la mesura que modificarà la forma com s’entén actualment l’activitat agrària.

“No és fer-los canviar -als pagesos- sinó que hagi un canvi per les necessitats que la pròpia agricultura ho demanarà. En els escenaris de canvi climàtic, l’agricultura intensiva o el que s’havia aplicat fins ara no serà viable i les produccions, probablement, aniran baixant. Aquesta necessitat existirà: no serà una obligació, ells mateixos tindran la necessitat d’adaptar-se perquè cada cop plou menys, les sequeres són més llargues, poca predictibilitat del clima”, apunta Martínez Eixarch. Gestionar els camps, doncs, serà més complex i difícil de preveure. “És una necessitat en la que els intentarem donar suport i acompanyar-los”, ha resumit.

Els dos projectes en marxa, segons la directora general d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, permeten visualitzar que fent bones pràctiques agrícoles, agricultura conservativa i regenerativa, sense fertilitzants químics, sinó naturals, i pràctiques que ajuden a augmentar la biodiversitat, les terres absorbeixen més carboni. “És important per a la mitigació però també per destriar també les espècies més resistents a la sequera, a les altes temperatures”, ha insistit Barnadas, qui ha recordat que els 2,6 milions de finançament del projecte provenen del Fons Climàtic de la Generalitat que, entre d’altres, es nodreix dels impostos per les emissions dels vehicles.