ACN (Sant Carles de la Ràpita) – La literatura científica ha arribat a descriure el delta de l’Ebre com un ‘hotspot’, o punt calent, d’entrada i assentament al continent europeu d’espècies invasores d’arreu del món. Si fa nou anys saltava l’alarma amb el caragol maçana, que continua perjudicant cada any milers d’hectàrees d’arrossars, l’arribada del cranc blau no ha estat menys preocupant. Sobretot per als pescadors i productors de mol·luscos de la costa de l’Ebre, que veuen, impotents, com aquest voraç crustaci està alterant tota la cadena tròfica de l’ecosistema i, de retruc, perjudica greument el sector primari. De moment, la recepta de la Generalitat per combatre’l passa per la seva captura intensiva i comercialització. Els experts creuen que la Unió Europea hauria de prestar molta més atenció a aquest fenomen, vinculat als baixos cabals del riu o al canvi climàtic.
Sergi Castellà i el seu fill han hagut de renunciar a pescar sípies, pelaies o dorades com havien fet tota la vida. Poc abans de les tres de la tarda arriba amb el seu carretó ple de crancs blaus a la depuradora de la llotja de la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita. Els treu dels cabassos amb rapidesa, però intentant que les desaforades pinces del crustaci no li agafin els dits i el fereixin. En aquesta ocasió, n’ha capturat més de 50 quilos i ha aconseguit un bon preu: al voltant de 5 euros el quilo.
La seva activitat com a pescador es basa ara, gairebé de forma exclusiva, en la captura del cranc blau. “M’he vist obligat a anar al crec perquè no pots anar a la resta d’espècies: et trenca totes les xarxes. Si no el pots vèncer, uneix-t’hi i intenta exterminar-lo. Tots els mariners de la badia ens hem vist obligar a fer això”, explica. Recorda com fa uns dotze anys va pescar, de casualitat, un exemplar de cranc blau. Poc pensava llavors que aquest vistós crustaci –llavors era un perfecte desconegut al territori- s’acabaria convertint en una “plaga total” a la costa i el delta de l’Ebre. “L’ecosistema està en perill: es menja l’aliment dels altres peixos, que se’n van d’aquí“, alerta.
Efectivament, els efectes que l’explosió d’aquest nou invasor està tenint al Delta es deixen notar tant des del punt de vista ambiental, com productiu. Agressiu amb altres espècies fins a límits insospitats –la seva expansió fulgurant genera també dubtes als banyistes de cara aquest estiu-, voraç fins més enllà de la sacietat, capaç d’habitar al mar i en ambients aquàtics no salins, el cranc blau ha trobat al delta de l’Ebre un nou “nínxol ecològic”, un espai on disposa d’avantatges competitius sobre altres espècies, on pot campar i procrear-se sense límits fins dominar-lo. Amb el canvi climàtic com a teló de fons, i les cada cop més càlides temperatures tot l’any, el relatiu fred de l’hivern no l’ha deixat momentàniament aturat com molts esperaven.
Els mariscadors i productors de mol·luscos de les badies es compten també entre els grans perjudicats per la seva presència. Després de constatar com liquidava, gairebé literalment, espècies com el cranc verd autòcton, els catxels o els grúmols, els musclaires han vist, sobretot a la zona del Fangar, com els invasors s’enfilen per les cordes per devorar els musclos i ostres que crien amb enorme facilitat.
Depredador més llest i astut
“És un depredador més llest i astuts que els altres. Talla la xarxa de plàstic. Pot pujar un metre fora de l’aigua i baixar per l’altre costat. Encara que hi hagi una ostra de 300 grams de l’acaba menjant. Una dorada i un sarc –també depredadors de marisc- no ho fan això. Crea un problema afegit i s’incrementa el cost de producció“, apunta Miguel Carles, president de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (Fepromodel). Així és com el cranc blau s’ha convertit en el principal responsable de les pèrdues d’entre el 15 i el 20% de la producció que ocasionen els depredadors.
De moment, l’única solució potencialment efectiva, al voltant de la qual coincideixen les autoritats ambientals i els agents econòmics implicats, passa per potenciar aquesta sobreexplotació pesquera de forma regulada, tal i com el mateix Departament d’Agricultura va establir fa uns mesos. Aquesta pràctica, que fa un temps topava amb la baixa demanda d’aquesta espècie, hauria funcionat de forma efectiva en altres països mediterranis afectats també pel cranc blau, com Grècia.
