Milions d’ocells migradors poden arribar a sobrevolar el cel de Catalunya durant la tardor. Uns retornen al continent africà després de reproduir-se i passar aquí l’estiu. D’altres arriben del nord d’Europa buscant un clima més suau i aliment per superar l’hivern. Des de l’Estació Biològica de Canal Vell, al delta de l’Ebre, es monitoritzen els seus moviments des de 1996. Les dades obtingudes ajuden els ornitòlegs a estudiar l’estat i l’evolució de les poblacions per proposar mesures de conservació. Ara, constaten una caiguda del nombre d’espècies que fan llargues distàncies, com els mosquiters de passa. El canvi climàtic i la reducció d’hàbitats en serien les causes. Aquest 12 d’octubre se celebra el dia mundial de les aus migratòries.
Una estesa de xarxes japoneses, estrictament ja prohibides per a l’activitat cinegètica però autoritzades excepcionalment per a aquestes tasques, serveixen a ornitòlegs com Àlex Fonollosa per capturar ocells que sobrevolen l’entorn pròxim del Canal Vell i la bassa de l’Estella. Revisen i recullen els ocells que hi queden atrapats cada quinze minuts al llarg de les sis hores durant les quals les xarxes es mantenen operatives, entre la sortida de sol i migdia.
“Mirem la migració dels ocells passeriformes, dels més petits que tenim a Europa”, apunta. Ell i altres ornitòlegs treballen per a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que s’encarrega d’efectuar aquesta monitorització en el marc del projecte Migració, vinculat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Ho fan en diversos observatoris del país -n’hi ha un altre als aiguamolls de l’Empordà- a la primavera i, ara, a la tardor: entre el 4 d’agost i el 2 de desembre.
Les boscarles de canyar (‘Acrocephalus scirpaceus’) segueixen encapçalant la llista de les espècies més atrapades pels ornitòlegs. Enguany, segons dades del projecte, han estat ja 1.413 exemplars, arribant en dos mesos pràcticament al nivell d’altres tardors. Durant l’última dècada se n’han comptabilitzat a Canal Vell 14.253. També comencen a proliferar els rossinyols bords (‘Cettia cetti’), mantenen uns nivells força alts, amb 399 exemplars enguany.
Fonollosa explica que els mosquiters comuns (‘Phylloscopus collybita’) seran els protagonistes durant els pròxims mesos, fins al desembre. De moment, només sumen 39 captures, però se’n van agafar 7.915 des de 2015.
Espècies a la baixa
L’observació i anellament, al mateix temps, ha permès constatar com altres espècies de la mateixa família, com el mosquiter de passa (‘Phylloscopus trochilus’), manté una tendència descendent els últims anys. “És un exemple molt clar”, apunta. Un fenomen que han detectat en espècies que migren a llarga distància, com aquesta, que marxa a passar l’hivern a més al sud del Sahara. “En els últims anys no ha deixat de disminuir. Hem passat de 150 exemplars fa deu anys als 39 actuals i el seu període de pas està a punt d’acabar, hauria d’estar anant a lÀfrica”, afegeix.
Si bé el seu recorregut migratori és més curt, fins el nord d’Àfrica, el pit roig (‘Erithacus rubecula’) es troba en una situació similar. Va arribar a superar els 300 exemplars fa vuit anys. Enguany només se n’han comptabilitzat 24. Fonollosa explica, que si bé l’any passat es van suspendre les campanyes d’anellament per la grip aviar, les experiències d’estacions de Menorca o un estudi a Suècia ja va fer palès aquest dràstic descens.
Quines són les causes d’això? “Són molts factors els que afecten. El clima és un d’ells. També d’altres paràmetres: la sequera, relacionada amb el clima, les males condicions en alguns tipus d’hàbitats, la disminució d’espais per a la reproducció d’algunes espècies”, apunta l’ornitòleg. L’impacte de l’activitat humana, en aquest sentit, resulta clau per entendre-ho: els hàbitats queden reduïts, per exemple, amb canvis de conreu o monocultius, generen afectacions negatives per a questes poblacions.
Així les coses, els ornitòlegs defensen que aquest tipus de campanyes resulten útils per avaluar l’estat d’aquestes espècies, la seva demografia, les seves rutes migratòries, però sobretot l’estat ecològic dels espais on migren, es reprodueixen i s’alimenten, com és el cas concret del delta de l’Ebre. Especialment en el cas d’espècies “molt petites, que de vegades no podem detectar si no fem aquests estudis”.
Recomanacions als governs
El processament de tota aquesta informació -comparada també amb les dades de reproducció d’altres accions que es despleguen també al Delta- resulta especialment rellevant a l’hora d’emetre recomanacions perquè governs i institucions garanteixin la seva preservació i biodiversitat.
A l’estació biològica de Canal Vell, els ocells capturats que no en porten són anellats. Però també s’aprofita per observar el sexe, l’edat i mesures biomètriques com la mida de l’ala, de la tercera ploma de l’ala, a més del seu estat físic, especialment el greix i múscul acumulat sota les plomes. Una quantitat important de greix, a punta, significaria que estan a punt per començar a migrar. Els ocells s’acaben pesant i s’alliberen novament.
Gràcies als anellaments s’ha pogut traçat en molts casos l’origen o procedència d’aquestes aus. Al delta de l’Ebre, en aquests últims mesos, n’han arribat de Dinamarca, Eslovàquia o Holanda. També molt més al sud: espècies que passen l’hivern al Sàhara o al Sahel. En alguns casos, aus que s’havien anellat a Catalunya han arribat a l’Àfrica austral.
