Fa deu anys que la pallassa i actriu Pepa Plana (Valls el 1965) es va instal·lar al delta de l’Ebre. Viu als afores de Sant Jaume d’Enveja, en un habitatge ubicat entre arrossars. Hi va arribar a la cerca d’un indret tranquil des d’on poder crear els seus espectacles. Espectacles com ‘Veus que no veus’ que es pot veure fins al 6 de gener al teatre Espai Brossa de Barcelona. O com ‘Paradís Pintat’ un treball que aborda la crisi migratòria al mediterrani i que des d’una mirada pallassa posa un mirall davant la cara de l’espectador i connecta amb la cara més tràgica del món on vivim.
I ‘Paradís Pintat’, precisament, és l’espectacle que ha donat peu al documental del mateix nom que s’estrenarà a televisió el pròxim 9 de gener al programa ‘El documental’ del Canal 33, a les 23.45h. Una coproducció entre Televisió de Catalunya i Produccions Saurines de Valls, amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Jaume d’Enveja i Amposta i el Consell Comarcal del Montsià i el centre d’art Lo Pati, entre d’altres. L’audiovisual està dirigit per Elisenda Trilla, amb fotografia de Guillem Voltas i realització del periodista tortosí d’Oriol Gracià. El film enregistrat entre Valls, Sant Jaume d’Enveja, Amposta i Barcelona versa sobre els conceptes d’èxode, migració i paradís. I és que Pepa Plana (Premi Nacional de Cultura 2014) va nàixer en una família marcada per l’èxode republicà, una migració que ha influït la seva trajectòria artística: la maternitat d’Elna, el camp de refugiats d’Argelers i altres espais de la memòria han aparegut en algunes de les seves obres. El 2011, en la cerca del seu paradís professional s’incorpora a l’equip artístic del Cirque du Soleil. Finalment, però, s’instal·la en una antiga granja del Delta de l’Ebre per posar en marxa el seu espai de creació artística.
Així, el paisatge mutant i melangiós del Delta és el teló de fons del documental i l’escenari des d’on la Pepa Plana interactua amb diversos agents d’aquest territori de l’extrem sud de Catalunya, amb els quals comparteix la utopia de cercar el paradís, entre arrossars i a través de l’art. La història, però, també transcorre a Barcelona —on va estudiar a l’Institut del Teatre— i a Valls, la seva ciutat natal i on va pujar per primer cop a un escenari. En tots aquests espais retroba actors, actrius, amics i familiars per recordar les primeres experiències artístiques i vitals. Amb ells, reflexionarà sobre temes tan diversos com les migracions, la relació entre el món urbà i el món rural o els models de producció artística.
