El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, considera que la proposta d’interconnectar les xarxes de l’Ebre i el Ter-Llobregat, que la setmana passada va tornar a llençar l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, “ha passat a la història” i cal “oblidar”. En el balanç dels 100 dies en el càrrec, Gonell ha subratllat que el Govern “no veu bé” la interconnexió perquè aprofundiria el desequilibri territorial. “Aquesta pantalla la vam passar fa molts anys i aquí a Terres de l’Ebre ho vam viure en primera persona”, ha recordat, tot reafirmant el compromís amb una “nova cultura de l’aigua”. El delegat ha anunciat que 26 municipis ja han ofert a la Generalitat 65 solars per construir habitatge públic.
Gonell creu que portar aigua d’allí on es troba a àrees que ja es troben molt desenvolupades econòmicament resulta un contrasentit des del punt de vista d’equilibrar territorialment el país . “Si en un lloc el creixement és mínim o zero i hi ha aigua i ens l’emportem a altres zones on el creixement natural ja és molt gran, per molta aigua que hi portem continuarà portéssim continuarà creixent”.
“Quan parlem d’equilibri territorial això resultaria difícil per aquesta inèrcia: acabaríem l’aigua dels altres llocs i aquestes zones continuarien creixent”, ha resumit el delegat. Ha recordat que l’aposta, en aquests moments, passa per fomentar estratègies com la dessalinització i la reutilització de l’aigua. “És el que pot donar un resultat sostenible. La resta, no és bo per a ningú. No només ho tenim clar a les Terres de l’Ebre sinó també el Govern de la Generalitat”, ha tancat.
Reaprofitar habitatges inacabats
En el marc del balanç dels seus primers 100 dies al càrrec, Gonell ha abordat també la qüestió de l’habitatge concretant que 26 municipis han ofert ja 65 solars del territori perquè el Govern hi pugui construir habitatge públic. No ha concretat si, principalment, es tracta de terrenys en municipis inclosos per la Generalitat en la llista dels que tenen un mercat immobiliari tensionat. “N’hi ha de tot tipus”, ha assegurat, tot matisant que la voluntat de l’executiu, molt possiblement, serà prioritzar els punts on el dèficit d’habitatge sigui més important.
Gonell, a més, ha fet una crida a la col·laboració públic-privada per poder reaprofitar promocions immobiliàries de l’època de la bombolla que van quedar “a mitges” o es troben “molt avançades” i que podrien aportar habitatges per rebaixar la manca d’oferta en alguns punts. Un dels casos, per exemple, seria el de la macrourbanització abandonada de Martinsa-Fadesa a l’Aldea, davant del qual, ha precisat, abans caldria resoldre jurídicament la seva situació concursal i la propietat per plantejar propostes de possible ús.
També ha apuntat la necessitat d’actuar en els casos de municipis petits, sigui per la via d’oferir habitatges com també serveis públics per garantir el manteniment de la població als territoris rurals.
“Escoltar” i “transmetre”
El delegat ha explicat que bona part de la seva activitat durant aquests 100 primers dies ha consistit a reunir-se amb representants d’ajuntaments i d’empreses del territori per “escoltar” les seves necessitats i “transmetre” la disposició del Govern. Ha fet especial esment a la situació complicada del sector primari, el repartiment dels Fons de Transició Nuclear -tant per a projectes d’alt impacte com per a pimes que “consoliden” l’ocupació al territori-, les actuacions al delta de l’Ebre o les infraestructures i equipaments pendents.
