El president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Carlos Arazola, ha explicat que s’està “comprovant l’eficàcia de les proves pilot” per moure sediments dels embassaments del tram final de l’Ebre cap a la desembocadura. Una és l’actuació a Mequinensa i Riba-roja que es va fer fa més d’un any, amb l’objectiu d’estudiar diferents metodologies i determinar la més eficient per a futures actuacions. Arazola, en la visita d’obres de l’embassament de Guiamets, ha destacat que el domini públic hidràulic ha incorporat la gestió dels sediments a la normativa, que “és una estratègia” establerta per la CHE en l’actual Pla Hidrològic i que en funció dels resultats d’aquestes proves se’n proposaran “més” al següent cicle de planificació.
Arazola també ha parlat de “les maniobres de cabals regeneradors” que es van fer aprofitant les abundants pluges de la tardor, per mobilitzar més quantitat de sediments. La CHE va fer canvis a l’habitual crescuda controlada de l’Ebre, que es fa dos cops a l’any en coordinació amb les empreses hidroelèctriques, per mobilitzar molts més sediments des dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Per primera vegada, el desembassament es va allargar dos dies, i es va fer després d’una primera soltada d’aigües, Ebre amunt, als embassaments del Grau a Osca, i de Camarasa a Lleida.
D’aquesta manera es va incrementar la força amb què l’aigua va arribar a l’embassament de Mequinensa, que es va mantenir “especialment baix” per “moure fangs i erosionar els sediments de la cua”, com van explicar des de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE. La previsió era superar les 18.000 tones de sediments mogudes de la darrera soltada el gener de 2024. “La idea serà continuar en funció del que observem a les proves, proposar el més adequat per al següent cicle. Provem diferents tècniques per veure quina és la més efectiva i encara no hem acabat les conclusions”, ha dit el president de la CHE.
