L’edificació ha crescut el 2024 a les Terres de l’Ebre, un 13,4% més que l’any anterior i un 15% més que el 2019, abans de la pandèmia. La demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha visat 79.871 metres quadrats, 46.257 dels quals per a superfície d’habitatge. Aquesta xifra representa un increment interanual del 24,2%. El principal repunt s’ha produït en la rehabilitació, que ha incrementat un 67,9%. Tot i que l’obra nova ha disminuït un 26,5%, els visats d’habitatges nous han sigut 144 i també ha superat les xifres de 2023, un 18% més. Mentre que no tots els projectes de rehabilitació han de passar pel visat del COAC, i això vol dir que podrien ser molts més, sí que ho han de fer els projectes d’habitatges nous.
Obra nova i habitatges nous
Els visats d’habitatges de nova creació han crescut un 24,4% a l’Ebre, amb 46.257 metres quadrats. Han sigut 144 habitatges nous visats. L’Ametlla de Mar és on més superfície d’habitatge s’ha visat (11,72%), i també a l’Ampolla (5%), Deltebre (4,2%) i Amposta (4%). La superfície en el total de Catalunya (3.407.155 metres quadrats) representa l’1,4%. L’Ametlla de Mar (15,4%), Amposta (12,5%) Deltebre (7,5%), l’Ampolla (7,4%) i Roquetes (6,4%) són els municipis amb més visats d’obra nova. Tota l’obra nova visada a l’Ebre representa el 0,9% del total de Catalunya (3.411.828 metres quadrats).
Roig ha insistit que aquesta tendència positiva marcarà un “creixement econòmic moderat” del sector de la construcció a les Terres de l’Ebre perquè les obres que s’han visat el 2024 es duran a terme en els pròxims anys.
Tendència per la rehabilitació
La presidenta i el secretari de la demarcació del COAC a les Terres de l’Ebre, Elena Rosales i Enric Roig, han remarcat la tendència a l’alça dels visats per rehabilitar i han fet una crida a implementar i reforçar “encara més” aquesta “cultura rehabilitadora”. El 2024 es van visar 46.430 metres quadrats de rehabilitació a les quatre comarques ebrenques, i 31.032 metres quadrats d’obra nova (que cau un 26,5%). Tortosa concentra el 33% de superfície visada per a rehabilitació, davant de l’Ampolla (5,8%), Móra d’Ebre (4,4%), Corbera d’Ebre (4,3%) i Gandesa (4,2%).
Rosales i Roig han recordat que les obres de rehabilitació són de visat “voluntari” i que aquestes dades no reflecteixen la totalitat d’obra de rehabilitació sol·licitada al territori. El repunt s’atribueix en certa manera a les ajudes dels Next Generation, tot i que des del COAC reconeixen la complicada tramitació dels ajuts que suposa per a particulars i per a molts professionals del sector. Roig ha lamentat que es requereixi un gran coneixement de la gestió administrativa i molt temps abans de poder rebre les subvencions.
Preparats per ajudar amb el problema de l’habitatge
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya referma que el sector està “preparat” per assolir l’objectiu del Govern d’oferir “20.000 habitatges cada any”, però reclamen que per fer-ho “és imprescindible” impulsar la rehabilitació i la promoció d’habitatges pública i també privada, així com transformar més sòl per a usos residencial més enllà de l’àrea metropolitana, “on es concerta el 80% de la demanda, però el 25% de la reserva de sòl”, ha recordat Rosales. Els i les arquitectes també insisteixen que cal agilitzar els tràmits i els permisos d’obres, “que tarden molt”.
D’altra banda, la presidenta del COAC a l’Ebre ha insistit que les polítiques d’habitatge han d’anar acompanyades d’infraestructures i serveis de mobilitat i accessibilitat, perquè la falta d’habitatge es pugui resoldre recuperant els habitatges buits, però amb necessitat de reforma, que hi ha sobretot a les zones rurals, com la Terra Alta. “Cal un pacte social, iniciativa publicoprivada i considerar l’habitatge com un servei públic més”, ha reclamat Elena Rosales. La presidenta ebrenca del COAC ha assenyalat que mentre que la despesa pública en salut i educació és un 3,2% i un 2,6%, en habitatge no supera el 0,3%. “Caldria que fos més equitatiu”, ha dit.
