La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i els grups ecologistes del territori recriminen obertament a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) la negació dels problemes de subsidència del delta de l’Ebre així com el seu rebuig a mobilitzar els sediments retinguts als embassaments del tram final. Després dels estralls causats per la llevantada, les entitats han sortit al pas de la publicació de l’Esquema provisional de Temes Importants (EpTI), base per a la nova planificació hidrològica de la conca de l’Ebre entre 2021 i 2027, on l’organisme qüestiona un dels problemes més greus per a la pervivència de l’espai natural. Li reclamen que tingui present els diagnòstics dels experts i actuï de forma decidida per aportar sediments que l’estabilitzin.
Representants de la PDE, de la Campanya pels Sediments, SEO/Birdlife, Ecologistes en Acció, GEPEC, l’Associació de Voluntaris del parc natural i Picampall, han comparegut per posar la qüestió dels sediments, i la inexistent gestió efectuada fins aquests moments per les administracions, com a qüestió central a l’hora de garantir la pervivència del delta de l’Ebre les pròximes dècades davant els embats previstos amb els efectes del canvi climàtic, que segons alguns estudis podria arribar a cobrir la meitat de la plana deltaica a finals de segle.
El fet que en l’EpTI els redactors de la CHE no només posin en qüestió l’existència de la subsidència, l’enfonsament progressiu que pateix la plataforma deltaica per la manca de sediments, sinó la “negació tàcita” d’aquest fenomen, “comú a tots els deltes del món” i que contrasta amb els estudis tècnics fets “des de fa dècades sobre el Delta”, ha indignat profundament les entitats del territori. En una declaració conjunta han recordat a l’organisme de conca que “sense acceptar el problema, difícilment es podran buscar solucions”.
“El delta de l’Ebre es mereix tot el respecte de la CHE i el seu treball per resoldre el problema que la serva gestió ha causat en els últims 60 anys. L’acumulació dels sediments és una realitat, que hem pogut constatar aquest últim temporal. Molts experts que, fins ara no havien parlat públicament, han dit que hi ha sediments als embassaments i cal mobilitzar-los. El Delta els necessita”, ha clamat la portaveu de la PDE, Susanna Abella.
En el context del gran impacte que la llevantada ha suposat per al delta de l’Ebre, amb el mar entrant tres quilòmetres terra endins, trencant la barra del Trabucador i fent recular una gran part de la línia de costa, les entitats han exigit a la CHE i a la resta d’administracions que actuï de forma immediata per aportar sediments a la plana deltaica i el mar per frenar la regressió i reforçant el talús de sorra al voltant de la costa, “l’única manera d’estabilitzar el Delta”. Li exigeixen, a més, una moratòria de noves hectàrees de regadiu previstes als plans hidrològics de conca així com de noves obres i embassaments: “si el problema actual del delta de l’Ebre és per la gran regulació de la conca que s’ha fet aquest últim segle, pensem que ja comença a ser hora de revertir aquesta tendència”.
Sediments contra les espècies invasores
No descarten accions complementàries puntuals en llocs concrets com camins de guarda, talussos, aiguamolls, dunes o zones naturals per esmorteir l’impacte del mar. Recorden, a més, que els cabals d’aigua i sediments són la forma “més eficaç” de lluitar contra les espècies invasores, davant les quals la CHE es limita a proposar el desenvolupament de “xarxes de detecció precoç i fer una coordinació a escala nacional”.
L’organisme de conca, però, ni es planteja aquesta mesura, que a més considera tècnicament inviable al seu document, en contradicció amb l’estudi que va encarregar fa poc més d’un any al catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, Luis Garrote, que malgrat les dificultats apuntava diverses opcions tècnicament factibles, segons va revelar l’ACN. “Si la CHE no ha de fer aquesta planificació i només l’ha de fer per satisfer uns usuaris molt concrets, és que aquesta Confederació no és la necessària per planificar tota la conca de l’Ebre”, ha retret Abella.
Des de la Campanya pels Sediments, Josep Juan ha recordat que està a les mans dels governs destinar recursos per recuperar aquests sediments, amb projectes de transferència des de les preses, reparació de comportes de fons i anàlisis d’aquests materials. Reivindica la competència de la Generalitat en aquesta matèria i demana que es torni a reunir la comissió del Parlament que només va celebrar dos reunions en dos anys. Representants de grups ecologistes com SEO/Birdlife i el GEPEC han apunta que ja existeixen estudis i experiències en aquest sentit arreu del món que indiquen la viabilitat tècnica de la mesura.
Al marge d’exigir actuacions en aquesta línia als governs, especialment a l’espanyol –la Campanya pels Sediments proposava fa uns dies una bateria de mesures per valor de 6,5 milions d’euros durant aquesta legislatura a càrrec del pressupost general de l’Estat- la PDE i les entitats demanen a les institucions ebrenques que es mantinguin alerta davant la tramitació del nou Pla Hidrològic i que activin els mecanismes necessaris per activar solucions que garanteixin definitivament la conservació del Delta.
Més enllà de solucions efímeres
Sobre les propostes plantejades per la Taula de Consens del delta de l’Ebre, on són representants comunitats de regants i alcaldes, la PDE ha demanat conèixer com es concretaran les mesures que plantegen, els projectes concrets. En aquest sentit, Abella ha advocat per abordar els problemes més enllà de “solucions efímeres”. “No hi estem en contra, d’entrada, però cal concretar”, ha resumit.
Per la seva banda, Juan ha reclamat situar les actuacions per mobilitzar els sediments a “la mateixa altura” dels projectes previstos a la costa. “Al document que han presentat l’àmbit d’actuació és el delta de l’Ebre. Això et dona una idea de les prioritats que tenen. No es tracta només de posar protecció a la costa sinó de gestionar els sediments i que cadascú posi de la seva part”, ha apuntat, tot recordant que, més enllà de suposades dificultats de permetre l’entrada dels sediments pels canals, fa 50 anys els pagesos pagaven un cànon de colmatació perquè entressin per les seves conduccions de reg finalitzada la collita.
“Que hi hagi una iniciativa del territori pot estar bé però perquè se li digui consens han de participar totes les parts i perquè estem d’acord amb el que es planteja, com a mínim, la qüestió dels sediments, que és el problema de fons, ha d’estar a la mateixa alçada que les inversions de costes”, ha reblat el representant de la Campanya pels Sediments. Des del GEPEC, Xavi Giménez ha proposat que es torni a reactivar novament la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre com a òrgan participatiu, de consens i representatiu de tots els actors afectats, que es manté inactiva des de fa tres anys.
