La recuperació de l’espai de la barra del Trabucador serà una de les principals prioritats dins de les actuacions previstes al delta de l’Ebre per reparar els estralls del darrer temporal de gregal. L’obra està sent tramitada per la via d’urgència i podria començar-se a executar en 15 dies. La previsió és invertir uns 700.000 euros en el trasllat de 120.000 metres cúbics de sorra que provindria del material arrossegat pel temporal a l’interior de la badia dels Alfacs i de la platja dels Eucaliptus. Això possibilitaria eixamplar el camí construït per Infosa fins els 50 metres en el trams dels tres quilòmetres finals de la barra que connecta amb la punta de la Banya. També es preveuen actuacions a la platja de la Marquesa i als calaixos de Buda. Després del temporal Glòria les primeres inversions anunciades pel Ministeri per a la Transició Ecològica al Delta de l’Ebre ascendiran a uns dos milions d’euros
Sembla que l’actuació a la barra del Trabucador serà l’actuació més urgent.
Sí, pel volum de l’actuació serà la més important a la costa de Tarragona. Cal tenir en compte que ha estat un trencament d’unes dimensions que no es recordaven al territori amb tres quilòmetres de la barra completament submergits, dels sis que té en total amb trams que hi ha un calat de més d’un metre i mig. Això va fer que l’empresa salinera, amb molt de mèrit, fes una obra provisional i d’urgència per poder treure la sal. Ara en un termini de 15 ó 20 dies esperem que puguem entrar nosaltres i restaurar amb més amplada i permanència el braç del Trabucador.
A grans trets, es vol fer una platja d’uns 50 metres, però sembla que l’actuació dura que es va fer als anys 90 és un problema ja que la pedra que es va tirar actuen com espigons i immobilitzen els sediments. Per tant, caldrà també actuar en aquest sentit?
Efectivament. S’han ajuntat dos coses: la primera és que l’actual desembocadura està enfocada de cara al nord i el poc sediment que baixa pel riu es diposita a la punta del Fangar i a la franja litoral més propera. A la zona del sud, des de fa anys, de sediment fluvial pràcticament no n’arriba i la dinàmica costanera és de la pròpia sorra de les platges. Això explica la regressió del frontal de l’illa de Buda i també del Trabucador, que fa molts d’anys que no s’alimenta de sorra nova. A això s’ha afegit el problema del camí que es va fer als anys noranta i que ara ha quedat 50 metres mar endins. Fa d’escullera i està perjudicant el poc transport sedimentari que hi ha de nord a sud, que queda allí atrapat i que fa que no es rebi sorra de les zones on tradicionalment en rebia. Ara actuarem retirant tota la pedra que puguem i aportant sorra però s’ha de fer un plantejament a llarg i mitja termini per veure com podem fer que torni a circular la sorra per aquesta part del delta.
A banda del Trabucador, al Delta hi ha molts altres punts que han resultat afectats, com ara Buda o La Marquesa. Es preveuen altres actuacions?
Farem una intervenció integral a tot el delta amb un volum d’inversió similar tant a la dreta com a l’esquerra. A grans trets estem parlant d’una inversió de més de 2 milions d’euros. En aquests moments a Buda estem acabant l’actuació que vam iniciar a mitjans de novembre. Durant aquests dies hem taponat la gola que s’havia obert i aportarem un total de 50.000 metres cúbics de sorra que transportem de la platja del Serrallo. Així donarem una amplada suficient per que aguanti temporals de dimensions mitjanes. L’altra actuació serà a tot el frontal que va des de Riumar a la platja de la Marquesa amb una restauració i pantalla de sorres. Aquí, com sabem, els arrossars arriben pràcticament fins al mar i volem donar les màximes garanties per a que la propera collita es pugui fer amb les millors condicions possibles. Tot allò que sigui competència de Costes mirarem de reparar i restaurar per donar funcionalitat i accessibilitat al domini públic que és la nostra obligació com a administració.
Durant els darrers dies estem escoltant propostes molt diverses per intentar solucionar els problemes del delta de l’Ebre, sobretot la regressió i la subsidència. I sembla que en alguns casos són discordants entre elles. Quins són els criteris que seguirà el Ministeri? Es tindran en compte, com assegurava la ministra, les propostes de la Taula de Consens?
La població ha d’estar tranquil·la en aquest sentit. El pla que està elaborant el Ministeri en aquests moments incorporarà i tindrà en compte les propostes de la Taula de Consens que es van presentar a Sant Jaume d’Enveja. Jo penso que és un pla molt coincident amb les propostes que es posaran a sobre la taula pel Ministeri. El que em proposes crec que en el fons és un fals debat. La solució no és només la pedra ni tampoc és només l’aportació de sorra. El delta té un comportament que no és igual en tot el seu litoral. Hi ha zones regressives com el Trabucador o l’illa de Buda o la Marquesa però també hi ha zones que estan creixent com el Serrallo o les puntes dels Fangar i la Banya. I les solucions que s’han d’adoptar no són les mateixes a tot arreu. Allí on s’hagi de fer una actuació durà es farà. De fet ja n’hem fet una com el camí de guarda al Poble Nou, al voltant de la torre de Sant Joan tot i que visualment no ho sembla. Les solucions que s’acabaran adoptant seran les que els tècnics i els experts ens diguin que són les més idònies. I més tenint en compte el canvi climàtic. I en paral·lel hem de treballar com podem resoldre aquest dèficit de sediments que és evident que hi ha.
Creu vostè que arribarà el dia en que a través d’una correcta gestió dels embassaments veurem baixar els sediments que necessita el Delta?
Aquest és el gran debat que crec que hi ha obert en aquests moments al Delta. Pel que respecta a les obres per adaptar-nos al canvi climàtic penso que en un 90% estem d’acord tant les entitats locals, les administracions i la comunitat científica. Però en canvi, pel que fa a la gestió de sediments encara està tot molt obert. Certament a l’Estat Espanyol o en altres llocs del món s’han implementat solucions tècniques per a la mobilització de sediments. Però això s’ha de fer amb totes les garanties donat que al delta hi ha una activitat agrària i pesquera molt important. I és fonamental que tinguem la garantia que els sediments que han d’arribar al delta són compatibles amb l’activitat socioeconòmica que es desenvolupa. A més hi ha unes empreses gestores dels embassaments, una entitat que gestiona tota la conca de l’Ebre que és la CHE, moltes administracions implicades i per tant és un debat de molta més complexitat tècnica.