El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha destinat 1,1 milions d’euros per avaluar la quantitat de CO2 acumulat en zones del litoral català com el fons marí, aiguamolls, llacunes o badies i veure quina capacitat d’emmagatzematge de carboni tenen aquests espais. La iniciativa vol posar en valor el paper de les zones humides i altres sistemes costaners com a reserves del conegut com a Carboni Blau i alhora generar embornals de carboni, és a dir, àrees naturals que captin més CO2 del que emeten i que serveixin també com a llocs per promoure la biodiversitat. El pla durarà tres anys i el lidera el Centre en Resiliència Climàtica (CRC) d’Eurecat.
“Si podem arribar a demostrar que les zones humides són un bon embornal serà un argument més per protegir les zones humides, perquè tenim una llei de restauració de natura europea que hem d’aplicar a Catalunya”, ha indicat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. El director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, ha explicat que hi ha espais amb possibilitats de retenir CO2 “s’han perdut en el passat o poden millorar la capacitat de captació”, ja sigui “millorant la qualitat de l’aigua o reduint la pressió de les embarcacions”. Ibáñez ha destacat que els incendis alliberen carboni acumulat durant segles però que això també passa amb els temporals marins “que poden destruir praderes de posidònia que han acumulat carboni durant milers d’anys i que s’allibera a l’aigua”.
Els aiguamolls catalans ocupen unes 20.000 hectàrees, principalment als deltes de l’Ebre i del Llobregat i als Aiguamolls de l’Empordà. Tot i això, les dades actuals sobre el contingut de carboni orgànic són limitades i variables. Tal com han apuntat des del departament, estudis recents indiquen valors amb una mitjana estimada del 14% als primers 20 centímetres de sòl al delta de l’Ebre, que representa uns 20 kg de carboni per metre quadrat. Aquesta xifra podria augmentar significativament si es consideren profunditats superiors. Les taxes de captura anual també són destacables, entre els 32 i els 435 grams de carboni per metre quadrat i any, amb una mitjana similar a la dels aiguamolls a nivell mundial.
Pel que fa als ecosistemes marins, les praderies de fanerògames, els alguers, cobreixen prop de 9.700 hectàrees del litoral català. Amb una capacitat d’acumulació de carboni d’entre 30 i 37 kg/m2, poden arribar a emmagatzemar entre 2,9 i 3,6 milions de tones de carboni orgànic.
Jornades a Amposta
Eurecat i el Centre en Resiliència Climàtica han organitzat aquest dijous i divendres a Amposta les segones jornades ‘La resiliència climàtica a Catalunya: punts de no retorn, oportunitats i bones pràctiques’, on experts i empreses han debatut i exposat sobre com es pot fer front al canvi climàtic. Respecte els punts de no retorn, Ibáñez ha valorat que ja n’hi ha, especialment a les Terres de l’Ebre.
El director ha mencionat la pujada del nivell del mar, que creix a un ritme d’uns 0,5 centímetres anuals a nivell mundial. “Impactarà en les properes dècades i s’espera que s’arribi a un metre a finals de segle. Això pel delta de l’Ebre i totes les platges de Catalunya pot ser crític. De moment tenim manera d’adaptar-nos però fins i tot si reduïm les emissions dràsticament el nivell del mar pujarà molt”, ha afirmat.
Durant les sessions s’han analitzat els reptes de l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya, la reducció de les emissions amb efecte d’hivernacle i les prioritats d’acció climàtica per a l’impuls de la transició energètica, la mobilitat sostenible, així com de nous models de turisme i de producció agroalimentària.
