En aquest capítol ens endinsem al convent de Santa Clara de Tortosa, un espai on el silenci parla i les tradicions encara respiren. Descobrim l’origen i el sentit d’un costum tan singular com el de portar ous perquè no plogui en dies importants, una pràctica que continua ben viva gràcies a la gent que la manté amb fe i estima. De la mà de Sor Maria Cinta, mare abadessa, coneixem com aquests ous es transformen en aliment i en dolços artesans, una rebosteria que no només endolceix paladars, sinó que també ajuda a sostenir la comunitat. Un viatge íntim a un racó de Tortosa on la devoció, la memòria i l’aroma de sucre es troben.
















