Fa cent anys, l’Ampolla va quedar marcada per una de les tragèdies ferroviàries més greus que ha viscut el territori. L’1 de setembre de 1926, un tren Barcelona-València va descarrilar entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar en plena nit de l’Aiguat de Sant Ramon. Una vintena de persones hi van perdre la vida i desenes més van resultar ferides.
Un segle després, el lloc del sinistre ha canviat completament, però la memòria d’aquella tragèdia encara es pot resseguir al cementeri de Jesús i en els documents que en van deixar constància. El tren correu 422, que cobria el trajecte entre Barcelona i València, havia passat per Tarragona poc després de mitjanit. Quan avançava pel tram entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, una esllavissada de terra va envair la via.
La locomotora va topar amb el despreniment i va sortir dels raïls. Els primers vagons, de tercera classe i amb estructura de fusta, van quedar greument afectats. Un es va encastar contra l’altre. A l’interior hi havia desenes de passatgers. Era de nit, plovia amb força i molts viatgers van quedar atrapats entre la ferralla.
L’accident es va produir en un dels episodis de pluja més importants del segle XX a Catalunya. L’Aiguat de Sant Ramon, entre el 31 d’agost i l’1 de setembre de 1926. El temporal va afectar bona part del litoral i prelitoral català amb precipitacions que van superar els 100 mil·límetres en diversos punts i que van provocar crescudes de rius, rieres i barrancs.
Dispositiu d’emergència i tasques de rescat
La pluja també va dificultar les tasques de rescat i els primers auxilis van arribar des de l’Ampolla. Quan la notícia va arribar a Tortosa, es va activar un dispositiu d’emergència amb un tren de socors que va sortir cap al lloc dels fets amb personal ferroviari, sanitaris, membres de la Guàrdia Civil i voluntaris. També hi van participar metges i membres de la Creu Roja.
Els equips de rescat van haver de treballar en unes condicions molt complicades. La pluja, la foscor i la presència de terra sobre la via dificultaven l’accés als vagons. Fins i tot, en alguns casos, es van haver d’improvisar lliteres amb fustes dels combois sinistrats. Els dispositius tarden hores a arribar i les tasques d’auxili s’allarguen durant hores. Els ferits van ser traslladats a centres sanitaris de Jesús i Tortosa, mentre els cossos de les víctimes eren conduïts al cementeri de Sant Llàtzer (Tortosa).
Entre les víctimes hi havia José Llopis Felip, un home de Castelló que es trobava al tren aquella matinada. La seua història té una particularitat tràgica. Durant les tasques de rescat, un agent de la Guàrdia Civil intentava obrir la porta d’un compartiment colpejant-la amb la culata del fusell. L’arma es va disparar accidentalment i va ferir Llopis a l’abdomen.
El passatger va ser traslladat a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, però va acabar morint a conseqüència de les ferides. L’incident apareix documentat en la premsa històrica de l’època. D’acord amb una investigació de Fernando Jaime Soler publicada al digital La Marfanta, avui encara es poden veure làpides commemoratives a diversos nínxols del cementeri de Jesús.
El lloc on va passar ja no és el mateix
Un dels aspectes més singulars de l’accident i que destaca en la seva investigació Soler, és que, avui, resulta difícil reconèixer el lloc exacte on va passar. El sinistre es va produir al tram ferroviari situat entre els quilòmetres 218 i 219, a la zona de Cap-roig. Però el paisatge ha canviat profundament durant les últimes dècades.
La construcció de noves infraestructures i el desdoblament de la línia ferroviària han modificat l’antic traçat. La rasa on va quedar atrapat el tren ja no és fàcilment identificable. La recerca de Soler ja advertia que al lloc de l’accident no hi havia cap placa ni monument que en recordés la tragèdia.
Cent anys de memòria
L’accident ferroviari de l’Ampolla va passar en qüestió de minuts, però les seues conseqüències es van allargar durant anys. Famílies de diferents punts de Catalunya i del País Valencià van acudir a Tortosa per identificar els seus familiars. Algunes víctimes van quedar identificades ràpidament; d’altres van requerir més temps, probablement a causa dels recursos de l’època.
La tragèdia també va generar una forta reacció social. La premsa va qüestionar l’estat de la línia i la resposta de la companyia ferroviària davant de l’accident. Posteriorment, es van investigar les responsabilitats derivades del sinistre.
Ara, cent anys després, queda sobretot la història, aquella que recorda que la matinada de l’1 de setembre de 1926, una tragèdia va sacsejar l’Ampolla i tot el territori.
