La tornada a la feina després de les vacances pot anar acompanyada de cansament, irritabilitat o alteracions del son. El contacte amb la natura del delta de l’Ebre pot ajudar a fer més amable este procés, però els especialistes adverteixen que l’entorn és només un dels factors que influeixen en el benestar emocional.
Amb l’inici del setembre, moltes persones recuperen els horaris laborals i les obligacions quotidianes després d’un període de descans. Este canvi de ritme pot generar l’anomenat desànim postvacacional, una resposta transitòria que no s’ha de confondre amb una malaltia o un trastorn depressiu.
El psiquiatre Toni Coello explica a Delta.cat que no existeix un diagnòstic clínic de síndrome postvacacional. Es tracta, segons assenyala, d’una reacció habitual davant d’un canvi com el pas de les vacances a la feina.
«No és cap malaltia ni hi ha cap diagnòstic. És una adaptació o una reacció normal davant de qualsevol canvi i, en este cas, el canvi és passar d’estar de vacances a la feina.»
Cansament, irritabilitat i alteracions del son
Entre les manifestacions més freqüents d’este període d’adaptació, Coello identifica la sensació de fatiga, el cansament, una certa irritabilitat i la possibilitat de dormir una mica pitjor.
El psiquiatre subratlla que, en condicions normals, és un malestar passatger. Pot durar entre un o dos dies i, com a màxim, aproximadament una setmana, fins que la persona recupera els seus horaris i s’adapta de nou a la rutina.
Una incorporació progressiva podria facilitar esta transició. Ajustar els horaris durant els primers dies seria una opció beneficiosa, tot i que Coello reconeix que esta possibilitat no és habitual en molts entorns laborals.
La natura del Delta, un punt de suport
Disposar de temps personal i mantenir el contacte amb la natura també poden contribuir al procés d’adaptació. En este sentit, viure en un territori com el delta de l’Ebre facilita l’accés a espais oberts on caminar, descansar o desconnectar després de la jornada laboral.
Coello considera que esta proximitat a l’entorn natural pot ser una ajuda, sempre que s’entenga com un complement i no com una solució per si mateixa.
«Dins d’este temps per un mateix, la natura i estar al Delta crec que és una bona ajuda, és un complement, perquè al final el que fem tots és una adaptació progressiva.»
La realitat del Delta ofereix la possibilitat d’incorporar el contacte amb el paisatge a la vida quotidiana sense necessitat de convertir-lo en una activitat excepcional. Els espais naturals poden afavorir moments de pausa durant uns dies marcats pel retorn de les obligacions i la reorganització dels horaris.
L’entorn natural no ho explica tot
El psiquiatre evita, però, idealitzar els beneficis de viure en una zona natural. El benestar emocional no depèn únicament del lloc de residència, sinó també de les condicions laborals, l’entorn personal i la qualitat de les relacions.
Per tant, viure al delta de l’Ebre no evita automàticament el desànim postvacacional. Sí que pot oferir un punt de suport per reservar-se temps, recuperar progressivament els hàbits i afrontar amb més calma la tornada a la rutina.
L’entorn natural és, en definitiva, una eina accessible per cuidar el benestar durant este període d’adaptació, però forma part d’un conjunt més ampli de factors personals, socials i laborals.
Per Diana Mar
