El documental Renaixer, dirigit pel cineasta i músic de l’Ampolla Mario Pons, ha estat seleccionat al festival In-Edit de Barcelona, una cita de referència del cinema documental musical. El treball, que ha anat prenent forma durant quasi quinze anys, recorre la trajectòria audiovisual de Pons i la seua vinculació amb Los Sirgadors, alhora que reflexiona sobre les dificultats de viure de la cultura i la defensa del territori.
En una entrevista a Delta.cat, Pons explica que el documental és una mirada retrospectiva al camí recorregut, tant en l’àmbit cinematogràfic com en el musical. El projecte recull les catorze pel·lícules que ha realitzat fins ara, des de les primeres imatges familiars enregistrades en Super-8 fins a les produccions més recents, i les connecta amb els discos publicats amb Los Sirgadors.
Una mirada a quinze anys de trajectòria
Pons defineix Renaixer com un viatge musical a través de les seues pel·lícules i de l’evolució del projecte de Los Sirgadors. El documental també permet observar els canvis en els formats d’enregistrament i en la manera de fer cinema, però posa l’accent sobretot en el valor de les imatges com a document de memòria.
En este sentit, el cineasta destaca la importància dels arxius familiars per recuperar espais, costums i formes de vida que han canviat amb el pas del temps. Considera que el valor d’una imatge no depèn només de la qualitat tècnica, sinó també de les històries que explica i de la mirada de qui la va enregistrar.
El treball és també una reflexió personal sobre les condicions de vida dels professionals de la cultura. Pons lamenta que sovint no es reconega tota la feina que hi ha darrere d’una pel·lícula, des de l’escriptura i el rodatge fins al muntatge, la postproducció i la distribució.
Pons reivindica més valor per a la cultura de proximitat
El cineasta defensa que cal reforçar l’autoestima cultural i valorar les produccions que es fan al territori. Segons explica, moltes persones que es dediquen a escriure, filmar o crear música han de combinar esta activitat amb altres feines, perquè no sempre és possible guanyar-se la vida amb la pròpia obra.
Pons també alerta de la dificultat de fer arribar les creacions al públic en un context marcat per la immediatesa i el consum ràpid de continguts. Per això, considera necessari donar més espai als artistes locals i a les produccions en català.
Renaixer vol contribuir a esta reivindicació, però també mostrar les dificultats que afronta el sector cultural i la solitud amb què, massa sovint, els creadors han de tirar endavant els seus projectes.
Un «Delta-plató» per atraure produccions audiovisuals
La defensa del territori és un altre dels eixos de la trajectòria de Mario Pons. El cineasta considera que les produccions audiovisuals han de mostrar tant la riquesa paisatgística del Delta de l’Ebre com els problemes socials i ambientals que l’afecten.
A més, defensa que les Terres de l’Ebre disposen d’un teixit professional amb capacitat per acollir més rodatges. El territori compta amb tècnics, actors, companyies de teatre i professionals audiovisuals, a banda d’uns paisatges i una llum que poden atraure noves produccions.
Per aprofitar este potencial, Pons planteja la possibilitat de crear un «Delta-plató» de caràcter públic, una estructura que permeta coordinar els recursos existents i facilitar l’arribada de projectes cinematogràfics.
El cineasta també reivindica que es compte més amb els professionals locals a l’hora de desenvolupar estes produccions i que es reconega la feina que ja han fet els realitzadors del territori per donar a conèixer el Delta.
Nous projectes amb Los Sirgadors
La selecció de Renaixer a l’In-Edit coincideix amb un període d’activitat per a Los Sirgadors, que preparen un nou disc i participen en la programació musical del festival.
Paral·lelament, Pons continua treballant en altres projectes audiovisuals, entre els quals hi ha El silenci de les bodegues, un documental sobre la Guerra Civil construït a partir d’un arxiu enregistrat l’any 2004.
Amb Renaixer, Mario Pons torna a connectar cinema, música i memòria per explicar l’evolució personal i col·lectiva d’un territori que continua sent al centre de la seua obra.
