Bon dia, és divendres 26 de juny, últim divendres de juny. Avui es compleix un any del devastador incendi que va arrasar 4.000 hectàrees a les comarques de Les Garrigues, el Segrià i, sobretot, la Ribera d’Ebre. El foc va servir per evidenciar un cop més que el despoblament d’estes comarques porta a l’abandonament del camp, i l’abandonament del camp porta a un augment molt alt del risc d’incendi per mala o nul·la gestió de bosc i sotabosc. També vam poder comprovar com anem de justos de recursos quan hi ha un gran incendi al nostre territori i com d’important és la planificació forestal i, en una gran mesura, l’educació i el civisme de les persones, per tal de reduir el risc d’incendi. Una vegada plorat l’incendi, i passats els primers dies, els pagesos i ramaders afectats van començar a rebre ajudes solidàries del poble, de la gent com nosaltres, com tu i com jo, d’arreu del país. Recordeu el cas del ramader que va sortir plorant i un altre ramader li va DONAR caps de bestiar perquè pugués reprendre el negoci? Doncs bé, mentre això passava, els polítics, certs polítics, omplien les seves xarxes socials amb fotos sobre el terreny i posant una assajada cara de concentració o preocupació, mentre asseguraven que aviat arribarien les ajudes per tornar a aixecar, un cop més, el cap. Avui, un any després, aquestes ajudes, en gran part, encara no han arribat. Ni estan, ni de moment, se les espera. Això que d’entrada us pot semblar llunyà, tot i haver passat aquí al costat, a 40 minuts en cotxe d’aquí, pot haver marcat un camí ple de paral·lelismes que, els afectats per les destrosses del temporal Glòria molt probablement també seguiran. I mira, al cap de la correguda, sempre som els mateixos desfavorits l’última baula de la cadena, l’últim mono. És endèmic: Les Terres de l’Ebre, són una mena de reserva ‘hipster’, alternativa a la oficial urbanita empordanesa o pirinaïca, que sí que es cuiden, no fos cas que les segones i terceres residències no tinguessin el camí asfaltat fins al porta d’entrada al pis. Ara, aquí, tot per a fer, sempre. Tant pel que fa a infraestructures com a, coses tan senzilles de fer, a priori, com es la gestió d’uns diners (que ja estan previstos per a estos casos, que ja tenen tots els mecanismes a punt d’arriba i arranca). Un any dels incendis, però també un any des que vam obrir una miqueta més els ulls. I això sí que no té marxa enrere.
Avui, divendres, al Recapte hem tingut una nova entrega de la secció Escoltem i Sentim, amb Dolores Giménez, qui ens ha parlat de Góngora, de la Mare-de-Déu, i del miracle de convertir l’aigua en vi. Tot seguit, hem entrevistat a Albert Bertomeu, coordinador del futbol base de l’Escola Delta de l’Ebre i hem escolta tuna nova càpsula d’El Contrapàs, a càrrec de Miquel Àngel Marín. A segona hora hem fet un repàs a l’actualitat amb Leonor Bertomeu i, per acabar el programa, hem parlat dels incendis des d’un punt de vista atístic i combatiu amb Lia Ibàñez i Adrià Pagès, membres del grup Lia Sampai.
