Bon dia, és dimarts 23 de juny, i avui se celebra a tots els Països Catalans la nit més curta de l’any, una nit en que arreu del territori s’encenen fogueres per tal d’allargar el dia encara més i que la nit no caigui definitivament. Undels dies de l’any que ens fa sentir més a prop de la gent del País Valencià, la Catalunya Nord i les Illes Balears. Territoris agermanats per la mateixa història, una llengua comú i una cultura compartida, trets que defineixen, li pesi a qui li pesi, el cor, la base, d’allò que es considera arreu del món una Nació.
Ja fa anys que les celebracions han canviat. Ja no es fan aquelles fogueres veïnals, en les que hi participaven petits i grans, que saltaven la foguera, bevien cava o Fanta de taronja, menjaven coca de Sant Joan i tiraven els petards permesos, segons l’edat.
Ara, la tradició ha estat substituïda pel consum i l’oci gratuït. I aquesta manera de celebrar, despullada de qualsevol connotació cultural, s’ha escampat per altres zones i territoris que d’inici no celebraven esta revetlla. Celebracions buides que, com ídols de fang, serveixen de pretext per sortir de festa. Vegeu, per exemple, els flyers de, per exemple, discoteques anunciant la revetlla de Sant Joan. Tenia un amic, un mestre, que deia que absolutament tot, estava bé, i que no tenia tanta importància el fet que una cosa passés, o no passés, existís o no existís, fos o no fos. Com el coneixement, com la tradició cultural… Com un país. Celebrem la revetlla com millor puguem, perquè res, o molt poques coses canviaran demà. Això sí, preneu precaucions i no us poseu ni poseu ningú en risc.
Avui és dimarts i, com cada dimarts, hem entrat al Rebost amb Gustavo Turon i hem tinut temps d’escolta una nova píndol, avui a càrrec de Mariola Castaño i la seva secció, “Laberint Literari”.
