És dilluns 29 de juny, un dia d’estiu amb totes les de la llei. El nostre poble s’ha despertat amb temperatures superiors als 20 graus i podria ser que al llarg del dia arribéssim als 30. Cada any, hi ha un dia en que ets conscient que ja és estiu, què ja s’acabat la primavera, que venen dies de xafogor, calor humida i de recordar aquella sensació de quan era estiu fa anys enrere, que també era estiu, però d’una altra manera. Més despreocupadament, no tant calurós, no amb tantes coses per a fer. Enguany, l’estiu arriba com un familiar que ve a passar uns dies a casa sense avisar, cada any. La gent del nostre poble estem molt vinculats amb el paisatge. Funcionem com un rellotge molt precís, en que cada peça en fa moure una altra. El cicle de l’arròs, ens fa saber interiorment quina hora és. Els canvis de vent i la direcció en que es mouen les herbes, el cant dels moixons i pardals, carregat de matisos segons el moment del dia, el vol errant del rat penat a partir de certa hora de la tarda, l’aparició terrible dels mosquits al pondre’s el sol, cada dia, a la mateixa hora, independentment de les màquines de mesurar el temps, ens diuen l’hora que és. Per això, els dies que vam estar tancats a casa, ens van desorientar una mica. Sortir al carrer i notar que han canviat coses i no les hem registrat interiorment, com cada any, ens desperta una mica de no-se-què que ens deixa intranquils. Som paisatge i temperatura, sorolls i natura, i a partir d’ara, estem oberts a l’estiu i a tots els seus matisos. Ara toca disfrutar-lo!
Al programa d’avui, us hem fet companyia amb bona música, hem rebut un nou Caramel, la píndola creativa que ens envia Belinda Roca des d’Irlanda per començar la setmana amb un punt de reflexió, i hem fet un repàs a l’actualitat, amb Leonor Bertomeu. A segona hora, hem conegut tots els detalls del festival MonFimat, amb Aida Boix, directora de Lo Pati Centre d’art d’Amposta i a Xavier Miró, programador del Festival.
