La Generalitat de Catalunya ha anunciat la creació de l’”Estratègia Delta”, que significa una planificació per a la protecció del delta de l’Ebre, així ho ha anunciat la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre del Parlament de Catalunya. Esta planificació estarà dividida en tres fases: a curt termini, des d’ara fins al 2024, a mitjà termini, del 2025 al 2028, i per últim a llarg termini, amb l’horitzó posat el 2050. La consellera ha explicat que tots els projectes contemplats pel departament ascendixen a 63 milions d’euros, tot i que Jordà creu que han de ser les diverses administracions qui assumisquen les despeses.

Este pla contempla tres grans àmbits com és la gestió, la governança i la comunicació. La consellera ha anunciat que ja durant este any es començaran a gastar els sis milions d’euros dels pressupostos del 2021. En els pròxims mesos, començarà l’execució de les guardes de les basses de l’Encanyisada, de la Tancada i el Canal Vell, tant en el seu perímetre com en les connexions al mar. S’inicia també l’avantprojecte del Fangar-Marquesa, on es preveu extraure sorres en dragues de la bocana de la Badia del Fangar per a ubicar-les a l’hemidelta nord, concretament a la platja de la Marquesa. També es proposa licitar estudis de bancs de sorres disponibles que puguen abordar nous dragats. Ja disposen del projecte executiu de la guarda per a la badia dels Alfacs, i també s’iniciarà l’avantprojecte el projecte de la badia del Fangar.

L’any 2023, els avantprojectes fets l’any anterior s’hauran de convertir en projectes executius. També es preveu la finalització de les obres de reforçament de les guardes i l’execució dels estudis de les sorres. Durant el 2024 ja es podrà licitar l’actuació de sorres Fangar-Marquesa, que ha d’assegurar la bona circulació d’aigua a la badia i tenir unes platges al frontal nord del Delta en capacitat de suportar un altre temporal. I amb les dades de sorres disponibles, es podrà començar la redacció del projecte per a reforçar la barra del Trabucador i l’Illa de Buda. Jordà ha remarcat que són projectes que tenen continuïtat d’un any a un altre perquè siguen efectives i duradores. Tot i això, la consellera ha anunciat que hi ha altres projectes de reserva damunt de la taula en cas que algun d’estos no es pot arribar a desenvolupar.

Jordà també ha insistit en la necessitat de clarificar competència i terminis. “Gairebé cap administració pot fer una acció de protecció del Delta sense que hi hagi alguna altra administració involucrada, ni tampoc sense el propi territori. Per tant, sense cap mena de dubte, hem de treballar plegats, però sabent qui fa què, clarificat competències entre la Generalitat i el Ministeri i allà on nosaltres no tinguem competències negociar les solucions”, ha afirmat la consellera.

Actuacions a mig i llarg termini

Pel període 2025-2028, la consellera ha explicat que es treballarà per finalitzar el Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge, els treballs del qual es preveu iniciar en els propers mesos, un cop el Parc Natural reafirmi la voluntat de tirar-lo endavant.

La consellera ha explicat que cal tenir en compte que un pla d’aquestes característiques requerix “d’una tramitació legal llarga de com a mínim dos anys, al qual cal sumar-hi un element de participació que, si es vol garantir plenament, requereix un temps”. “Nosaltres volem un Pla de Protecció ambiciós, per tant, sense deixar de prémer l’accelerador, prendrem el temps que requereixi i, així, tenir un pla integrador que treballi en la transformació dels sectors primaris cap a la conservació de la biodiversitat”, ha afirmat Jordà.

Durant aquest període també es preveu impulsar el Pla de contenció de la regressió i la subsidència a partir de solucions basades en la natura. La consellera ha explicat que “això significa, d’una banda, que treballarem de la mà amb les comunitats de regants, amb experts internacionals i els actors que faci falta per traçar el Pla de Conservació del sistema deltaic amb Sistemes Basats en la Natura, i de l’altra, executarem els projectes del Fangar, el Trabucador i l’Illa de Buda, que s’han estat redactant i licitant en el període anterior”.

A llarg termini, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha afirmat que “volem tenir un model consolidat de governança”. “Volem mantenir els canals de comunicació amb el territori, adaptant els temes a tractar i el nombre de representants quan haguem complert com a Govern i, al mateix temps hem d’aconseguir un model integrador que mantingui en equilibri la conservació de la natura i les activitats humanes”, ha dit Jordà.

Des del Departament s’aposta per una gestió adaptativa de l’espai que permeti conèixer amb detall les aportacions de sediments necessaris per evitar la regressió i, en segon lloc, monitoritzar l’evolució de les accions toves de conservació del Delta per a tenir una idea precisa de la seva evolució i necessitats de manteniment. Jordà ha insistit que per aplicar aquesta gestió de sediments i solucions basades en la natura no només “cal negociar amb el Govern estatal models de gestió innovador que permetin l’aportació de sediments necessaris, sinó també negociar el pressupost necessari pel manteniment d’aquestes mesures per la pervivència del Delta”.

Comissió per la Protecció del Delta de l’Ebre

Durant la seua compareixença, Jordà també ha anunciat la reactivació de la Comissió per la Protecció del Delta de l’Ebre. La comissió serà un òrgan de caràcter consultiu, assessor i de concertació. Hi participaran les administracions, els organismes, les corporacions, les entitats i els sectors de la societat civil. A més, ha anunciat que es reunirà este mateix dimecres.

Aquesta comissió, igual que l’Estratègia Delta, contribuirà segons ha explicat la consellera Jordà a “crear nous espais de treball i buscar el consens transversal de tots els agents involucrats per abordar un repte majúscul, com és la conservació del Delta, de manera global”.