Bon dia, és dijous, 15 d’octubre, dia de paella als restaurants (a partir de la setmana que ve, paella per a emportar), dia de mercat a Deltebre, i el dia que es commemora el 80è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, l’únic president europeu escollit democràticament que va morir afusellat durant el segle XX. La història del judici i la mort de Lluís Companys, que hauria de produir una vergonya immensa en qualsevol govern democràtic de l’Estat Espanyol, com la causen fet similiars a altres països europeus, encara avui no ha estat reparada formalment. L’Estat Espanyol, mai no ha demanat disculpes per això, mai no ha dit públicament que se’n penedeix d’haver assassinat el màxim representant polític d’una regió. I per què? Perquè esta regió és Catalunya, la causa de tots els mals que afecten Espanya, segons certes maneres de veure la realitat. Una comunitat que té i fa servir una llengua pròpia, no per necessitat o realitat, sinó per tocar les campanetes que pengen enmig de l’Arc de Triomf, ja m’enteneu, que denúncia abusos de l’Estat Central, que té segles d’història més o menys pacífica, més o menys progressista, més o menys exitosa a nivell econòmic, més o menys unida a nivell cultural. I, que no entén quins mèrits ha fet una altra administració per governar-la. La denúncia constant de Catalunya envers Espanya i l’ànsia per autogovernar-se en benefici dels seus ciutadans i ciutadanes, així com l’existència d’una cultura, llengua i història pròpies i diferenciades de les del govern central, s’han rebut sempre com desafiaments, i no com a expressions naturals d’una nació-quasi-estat. Han estat elements subversius, I, és clar, s’han hagut de tallar de soca-rel en benefici de la comunitat majoritària. Uns fets que es poden contextualitzar històricament, però que no té sentit que 80 anys després encara cuegin, que les ferides estiguin obertes i que no s’hagi demanat perdó oficialment, tal com van fer França i Alemanya, en el seu dia. Avui, 80 anys de la mort del President Companys, l’únic president europeu escollit democràticament que va morir afusellat durant el segle XX. I 1 any de la sentència del Judici del procés: polítics a la presó, jutjats ideològicament en ple segle XXI. Presidents triats electoralment, la punta de la muntanya de la democràcia, el cim, que passen per la presó, l’exili… És escandalós, si es pensa.
Avui, al Recapte, hem parlat amb Joan Marc Clofent creador del joc “Llèpol” i amb Hernan “amb Hac”, l’artista triat per fer les il·lustracions que acompanyen el joc. També hem encetat una llauna de Conserves Musicals, amb el músic i escriptor Miquel Àngel Marín i hem tingut una nova entrega de la secció “L’Art d’estimar”, amb Carolina Castells.
