és dimecres, 21 d’octubre, el dia després que es filtrés que el major Trapero i tota la cúpula d’Interior han estat absolts per l’Audiència Nacional, que els jutjava pels delictes de rebel·lió, sedició i desobediència. A ningú se li escapa, si heu seguit el fil dels esdeveniments, que esta és l’única sentència possible per al major Josep Lluís Trapero; la intendenta Teresa Laplana; l’exdirector general de Policia, Pere Soler; i l’ex-secretari general d’Interior, Cèsar Puig. Si teniu una mica de senderi, que diem aquí, i heu seguit el judici, ha sigut més que obvi que l’acusació ha inventat un relat en un intent de desactivar un govern i uns càrrecs que feien la feina que se’ls havia encomanat de manera escrupulosa.
Avui, molts mesos després del judici, se’ls comunicarà oficialment la sentència. I marxaran a casa, o a la feina que van deixar, o a qualsevol altre lloc, i ho faran com a persones lliures. També és evident que esta sentència haurà d’afectar a d’altres sentències, com ara a la dels presos polítics, sobretot la que afecta els dos Jordis. Una altre punt que caldria tenir en compte és que, si ara queda clar qui és innocent, s’hauria de revisar el discurs interessat i inculpatori del Coronel Pérez de los Cobos, o bé del tinent Baena. I s’hauria de revisar en quins punts han mentit. I jutjar-los. I retirar-los les medalles i condecoracions que van rebre els mesos després de l’1 d’octubre.
Tant de bo, esta sentència permeti trencar el cercle viciós i interessar que fa 3 anys que es va establir i en configure un altre en el que els autèntics culpables s’hi quedin atrapats.
L’altra gran notícia del dia d’ahir és la celebració del Premi d’honor de les Lletres Catalanes. Un premi, un honor, que ahir se li va entregar al poeta Enric Casasses. Un poeta de cap a peus, d’ungla del peu a cabell del cap. De paraules sàvies i mesurades i vivacitat contagiosa. Avui, els catalans i catalanes, i sobretot els qui ens agrada la lectura i la cultura en general, ens podem sentir orgullosos que un poeta torni a rebre este premi. Enhorabona, Enric.
Comencem el programa amb un vers seu que ha fet fortuna últimament. Del seu llibre “El nus la flor”: No haver-te conegut seria terrible. Però terrible terrible. I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.
Avui, com cada dimecres, hem anat a la Biblioteca Delta de l’Ebre amb la seva directora, Neus Bertomeu, i hem escoltat bona música amb poesia, en homenatge a Enric Cassasses, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
