El 100% dels ajuntaments catalans ja formen part de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). L’entitat municipalista s’ha convertit en la veu hegemònica del municipalisme català, representant els interessos de tots els 947 municipis, així com del 100% dels consells comarcals catalans, les quatre diputacions i diverses entitats municipals descentralitzades (EMD). L’ACM compta amb un total de 1.029 ens locals associats: 947 municipis, 40 consells comarcals, el Conselh Generau d’Aran, les 4 diputacions provincials, 29 EMD’s i 3 consorcis i 5 mancomunitats.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, en la roda de premsa de balanç de mandat, ha destacat que “avui, més que mai, la força del municipalisme acaba tenint la consistència i solidesa necessàries per donar aquest punt de vertebració del país a través de canalitzar les inquietuds i preocupacions dels alcaldes i alcaldesses i fer-ho a través de l’Associació Catalana de Municipis”. En l’inici del mandat 2019-2023, l’ACM tenia 935 ajuntaments associats, que representaven uns 7 milions d’habitants, és a dir el 90% dels habitants. En aquests tres anys i escaig, s’ha sumat aquest 10% de població restant procedent dels nous ajuntaments que s’hi han associat. L’ACM va néixer el 1981 amb un centenar d’ajuntaments associats i durant aquestes quatre dècades ha estat el mirall de la força i del paper que ha agafat el municipalisme català en el progrés dels nostres pobles i ciutats.

Precisament, fa 10 anys l’ACM va posar en marxa la Central de Compres del món local amb la voluntat d’oferir serveis i productes necessaris per als ens locals, facilitant el procés de contractació i estalviant diners amb la màxima seguretat jurídica. Deu anys després, 900 ajuntaments catalans ja adquireixen algun dels 22 productes i serveis que estan disponibles. Actualment però, són 1.430 les entitats del municipalisme català usuàries de la Central de Compres. Lluís Soler explica que “és un alleugeriment clar i operatiu de la dinàmica dels ens locals quant a contractació” i afegeix que “durant aquests 10 anys, la xifra de contractació a través de la Central de Compres podem quantificar-la amb una xifra importantíssima de 1.470 milions d’euros, que han suposat un estalvi de 138 milions d’euros agregats als ens locals”.

Els serveis més utilitzats són la contractació del subministrament elèctric (amb 1.062 entitats), l’activació de pòlisses d’assegurances (823 entitats adherides) i l’adquisició d’equips d’impressió (540 entitats). Des del 2013 s’ha anat ampliant l’oferta i actualment els ens locals poden adquirir vehicles elèctrics o híbrids per a la flota de policia local o brigada municipal; comprar equips informàtics; contractar serveis de manteniment d’ascensors; adquirir maquinària tècnic, mobiliari urbà i parcs infantils; o contractar serveis vídeoactes i adquirir uniformes policials i de protecció civil, entre d’altres.

Cal destacar que, més enllà de la compra pública agregada, la Central de Compres potencia l’adquisició socialment responsable. Així, des del 2015 la contractació de l’energia elèctrica és d’origen 100% renovable i també s’han introduït clàusules de compliment amb les condicions laborals fixades per la Organització Internacional del Treball (OIT) en les instal·lacions on es fabriquen els equips d’impressió i/o informàtics proveïts a través dels acords marc de la Central de Compres.

Els darrers serveis que s’han posat en marxa són el subministrament, instal·lació i manteniments d’equips de generació d’energia solar fotovoltaica, vigent des d’aquest mes de març. I durant aquest 2023 també s’ha posat a l’abast dels ens locals un servei de planificació territorial i planejament urbanístic, la consultoria de subvencions, l’assessorament tècnic i jurídic vinculat a la tramitació d’expedients urbanístics, i el servei de redacció de projectes i direcció d’obra.

La prestació de serveis de l’ACM no només s’ha completat amb l’augment de productes de la Central de Compres, sinó també amb la posada en marxa d’una nova fundació per assessorar tècnic i jurídic els ens locals en aspectes com el territori, l’urbanisme o el medi ambient i la transició energètica. La Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) va entrar en funcionament el 2021. També es van activar tres oficines específiques. Una d’elles per acompanyar els ens locals en la gestió i tramitació de projectes amb finançament europeu, i en concret dels nous Fons Next Generation. Les altres dues estan orientades a resoldre dubtes referents l’aplicació de la nova normativa de contractació pública local i una altra a qüestions referents a la gestió econòmico-financera i pressupostària dels ens locals.

L’ACM també ofereix una àmplia oferta formativa a tècnics i electes de l’administració local, que ha anat creixent any rere any. De fet, amb la pandèmia es va consolidar l’oferta formativa online. Durant aquest mandat un total de 21.135 alumnes, ja fossin electes o tècnics, han passat per les aules de formació de l’ACM de forma online o presencial a través de les 438 accions formatives que s’han realitzat. Un 78,78% han estat tècnics locals, mentre que la resta, un 21,22% han estat càrrecs electes locals. La formació online ha estat la gran aposta, després del gran esforç d’adaptació que es va fer arran de la pandèmia, i el 60% de les formacions s’han pogut seguir a distància, facilitant l’accés de molts alumnes i descentralitzant la formació a nivell territorial.

Una gran part de la formació s’ofereix en forma de postgrau, ja que l’ACM s’ha especialitzat en oferir formació qualitativa d’excel·lència. Així, hi ha disponibles un total de 10 Postgraus i un Màster en Govern Local, oferts en col·laboració amb quatre universitats catalanes (URV, UAB, UB i UPF). Cal destacar que aquest proper mes d’abril es posa en marxa per primer cop un Postgrau d’especialització en les funcions de Secretaria, Intervenció i Tresoreria dels ens locals. Entre d’altres, en aquest mandat també s’ha posat en marxa un nou Postgrau en Comptabilitat, control intern i auditoria pública i un altre Postgrau en Gestió i promoció dels actius locals, que se sumen a les formacions en forma de postgrau relatives a contractació pública, gestió de personal i recursos humans, lideratge i governança, seguretat local o serveis socials, entre d’altres.

A nivell sectorial, l’ACM és un actor molt actiu en la defensa dels interessos del municipalisme tant a nivell legislatiu com de representació en quasi un miler d’òrgans i comissions oficials. L’entitat municipalista és present en tots aquells àmbits (uns 800 òrgans i comissions sectorials) on es decideixen qüestions, s’aproven normatives o es consensuen aspectes que afecten al municipalisme català, i ha tingut protagonisme actiu en més d’una seixantena d’iniciatives legislatives que tenien afectació en el món local. Entre elles, destaca la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya, el Contracte Programa de Drets Socials, Igualtat i Feminismes i d’Empresa i Treball, la signatura del Pacte contra la Segregació escolar, l’acord per l’atenció integrada social i sanitària a Catalunya, l’impuls de la Llei de Territori o el decret d’energies renovables i el de mesures urgents per l’emergència climàtica, entre moltes iniciatives.

Lluís Soler destaca que en el tram final de mandat, “estem en un 83% d’execució del pla de mandat que vam aprovar amb 100 accions que havien de liderar el lobby dels ajuntaments del nostre país, en un context per executar-lo que no ha estat fàcil, marcat per la pandèmia i que van aturar les nostres vides durant quasi dos anys”.

La roda de premsa s’ha fet coincidint amb la posada en marxa d’un nou espai d’atenció a l’electe local, que l’entitat municipalista disposa als baixos del carrer València on hi ha la seu de l’ACM. Les noves instal·lacions disposen d’un espai de l’alcaldia perquè els alcaldes i alcaldesses quan siguin a Barcelona puguin fer servir ja sigui per treballar com per programar reunions de treball, així com una sala de l’electe i un espai més polivalent per a esdeveniments, debats, reunions de treball o aules de formació.