És dimecres 16 de desembre el dia que fa 250 anys del naixement de Ludwig Van Beethoven. Un compositor excepcional que va deixar una obra excepcional, que va ser capaç de fer evolucionar la música i obrir la porta del romanticisme musical. Autor de 9 simfonies, 5 concerts per a piano, 1 concert per a violí, 1 triple concert per a violí, violoncel i piano, 32 sonates per a piano, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano, 16 quartets de corda, La Missa Solemnis, L’òpera Fidelio o El ballet Les criatures de Prometeu.
Les seves composicions s’han utilitzat en múltiples pel·lícules, com ara l’obra mestra la Taronja Mecànica d’Stanley Kubrick, algunes de les seves obres són mundialment reconegudes com la el primer moviment de la 5a simfonia o el 4t moviment de la 9a, conegut com l’Himne de l’alegria, ja que la lletra és un poema d’un altre autor romàntic, Schiller, que duu aquest títol. O el cèlebre Für Elisa (Per a Elisa). Transcendir durant 2 segles i mig, no és senzill i tot i la fama i el reconeixement va tenir des de l’inici de la seva carrera musical, tot i ser el primer m´sic capaç de viure només de la seva feina, va arribar a passar grans penúries econòmiques. En 250 anys les peces de Beethoven no han perdut popularitat, al contrari, cada vegada són més conegudes, si cap. I deu ser perquè deuen explicar alguna cosa, alguna cosa universal, que cada humà portem a dins, que ens connecta durant tota la nostra vida. Em pregunto què passarà amb algunes de les peces que any rere any són considerades “la millor cançó de l’any”, “la cançó de l’estiu”, o altres títols efímers. Que vénen milions d’exemplars a tot el món i fan rics i riques els seus intèrprets, molt sovint, gens creatius, que només tenen un físic prominent i entrenat i poca capacitat artística, de dir coses. Algú se’n recorda ja de les cançons mé simportants de, per exemple, el 2015? Alguna cosa fem malament si tenim als morros tants exemples que ens demostren com posem en pedestals a mediocres i les seves obres, a repeticions de repeticions i, mentre, potser se’ns en escapen d’altres, que no estan recolzats pels mitjans o la indústria, que potser diuen coses importantíssimes i que mai no arribarem a saber.
Ai, els diners! 250 anys de Beethoven a les vides de la humanitat. Quina sort!
Avui, al Recapte, hem entrevistat a Aleix Franch, director esportiu d’Avatars Academy i, a segona hora, com cada dimecres, hem anat a la Biblioteca amb Neus BErtomeu, directora de la Biblioteca Delta de l’Ebre. I tot cosit i relligat amb la millor música!
