L’Estat aposta per una gestió integrada del Riu, el Delta i la costa, als ETIs finals aprovats per la CHE

El passat 30 de desembre el Consell de l’Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) aprovava definitivament el document dels ETIs (Esquema de Temes Importants) de la Conca de l’Ebre. L’objectiu dels ETIs és descriure i valorar els principals problemes actuals i previsibles del riu Ebre i la seua conca i les possibles alternatives d’actuació en l’horitzó 2021-2027, proposant les solucions que es poden adoptar i que posteriorment seran recollides pel nou Pla Hidrològic de l’Ebre, que sortirà en breu a informació publica. Aquest document ha estat debatut àmpliament per part de tots els agents de la Conca en diferents sessions monogràfiques per tractar cadascuna de les 18 fitxes que el composen, en un període d’exposició pública que ha durat 9 mesos.

Pel que fa al delta de l’Ebre els ETIs descriuen que els reptes que s’han d’abordar són el perill d’inundació de la plana deltaica per l’ascens del nivell del mar i els temporals recurrents cada cop de més alta intensitat, l’augment de les temperatures i l’acidificació de les aigües marines, la disminució d’arribada de sediments a causa dels embassaments, la proliferació d’espècies invasores (fins a 200 catalogades), la millora de l’estat ambiental de les llacunes i les badies i la integració del nou cicle de planificació hidrològica amb la directiva marc sobre estratègies marines amb l’objectiu de mantenir un bon estat del medi marí que envolta el Delta.

El document aprovat recull possibles accions per combatre els problemes anteriors. Algunes de les actuacions ja estaven previstes en la proposta de Pla de Protecció del Delta, com l’avaluació i caracterització dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja, Ciurana, Margalef i Guiamets i la possibilitat de fer algun assaig pilot de mobilització de sediments des d’algun d’ells. També l’actualització i millora de la xarxa d’indicadors ambientals del Delta (RIADE) amb la col·laboració de l’ACA o l’execució de grans transvasaments de sorra des de les penínsules del Fangar i la Banya i la desembocadura a les zones més vulnerables com el Trabucador, l’Illa de Buda i el frontal marítim de Deltebre, entre la platja de la Marquesa i la Bassa de l’Arena, per frenar la seva regressió i fer una gestió activa preventiva de les zones regressives. També es contemplen mesures per alentir el rebliment de la badia del Fangar i millorar les condicions ambientals que afavoreixin les produccions marisqueres del seu interior.

Cal destacar també altres propostes que es contemplen com un seguiment més intens del fenomen de la subsidència del Delta a traves de la xarxa d’indicadors ambientals (RIDAE) i d’imatges satèl·lit, l’execució dels camins de guarda de protecció perimetral de les badies dels Alfacs i el Fangar, el manteniment en bon estat dels desguassos de fons dels embassaments de la Conca per poder evacuar els sediments mitjançant aquest mecanisme si es creu oportú o tenir en consideració els ecosistemes marins i costaners de la desembocadura per a determinar un regim de cabals ecològics òptims.

És la primera vegada que un Govern de l’Estat proposa en un document, accions que integren la gestió del riu Ebre i la seua conca amb la plataforma del delta de l’Ebre, la seua costa i el seu medi marí adjacent. És una visió holística i proactiva que reconeix la interdependència de tots elements que configuren el sistema Ebre – Delta – Mar amb la finalitat de combatre les principals amenaces d’aquest espai natural, mitjançant els instruments legals que l’Estat vol aplicar: el nou Pla Hidrològic de l’Ebre de la CHE i el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre del Ministeri de Transició Ecològica.