és dimecres 17 de febrer, el dia després que els Mossos d’Esquadra detinguessin Pablo Hasél, al rectorat de la Universitat de Lleida. L’artista, va ser condemnat per injúries al rei en una cançó titulada Los Borbones són unos ladrones. Una cançó que començant pel títol, amolla quatre veritats sobre la nissaga que durant tants anys ha ocupat el poder a l’Estat Espanyol, i que ha estat protegida per polítics, cossos policials i el sistema judicial, mentre els membres de la casa Real feien el que volien, en tots els àmbits i amb diners de tothom. Dic això, perquè em sembla rídicula explicar a algú, als meus amics estrangers, que l’Estat espanyol va empresonar ahir un cantant per un delicte d’ofenses al Rei o al Casa Reial. El Rei. Ofendre el Rei. COm si el Rei anés sobre un cavall blanc, amb una espasa a la mà lluitant contra les injustícies en pro del seu regne. La llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol està subjecta a l’opinió reaccionària d’entitas com l’audiència Nacional, que actua d’ofici molts cops, com a vetlladors de no sé sap quina moral, que permet l’empresonament o l’exili de joves artistes que es volen guanyar la vida amb la seves arts, mentre que fa el mínim que pot fer quan hi ha polítics que roben, estafen, falsifiquen carreres i títols universitaris, o es gasten els diners dels contribuients en beneficis propi. És això el que volem? Que surti més car denunciar la injustícia que cometre-la? Les manifestacions arreu dels Països Catalans han unit Barcelona, Lleida, Palma, Girona, València, Tarragona i, en definitiva, un territori cicatriu que pateix sistemàticament els atacs de la justícia espanyola, centralista, monàrquica i política. I això, penso, s’ha de denunciar.
Avui al Recapte, hem escoltat bona música, hem parlat amb Lluïsa Ventura, regidora de Serveis a les Persones, sobre els 3 mesos de l’aplicació de l’Eurodelta, i hem anat a la Biblioteca, amb Neus Bertomeu, directora de la Biblioteca Delta de l’Ebre.
