És dilluns 22 de febrer, arrenquem setmana espero que amb les piles ben carregades! Sisena nit de protestes a diferents ciutats de l’Estat Espanyol per l’empresonament de Pablo Hasél. Unes protestes que són més que això i a propòsit les quals no podem simplificar-les i acusar els qui veiem a les imatges que ens ofereixen dia rere dia les televisions. La detenció de Hasél és el detonant que incendia el material inflamable que conformen el somnis i les esperances de tota una generació que veu com estudiar no serveix de gaire cosa a l’hora d’accedir a certs llocs de treball, que encara avui passen per davant els favoritismes i els condemnen a feines precàries, mal pagades i sovint amb pocs drets laborals. La generació més preparada de la història no pot ni tenir algú que com Pablo Hasél, com Valtonyc, com altres artistes, posin paraules a la seva frustració, que quan hi és, el fan callar, el tanquen a la presó, l’acusen de tot allò que poden i més. La generació més preparada, la més culta, la que ha viatjat més, es troba amb un gran tap en molts àmbits: cultural, artístic, científic, ideològic, lingüístic i social, per esmentar-ne només uns pocs. I, a sobre, no li és permès de queixar-se i els criminalitzen, també. Potser caldria mirar les coses amb una mirada més global. Entendre què passa. No estic defensant la violència, que quedi clar. Però que es queixin Louis Vutton, Versace, Nike, etc., de les pèrdues dels seus comerços produïdes per, diuen, la violència, com a mínim ens hauria de fer pensar quant cobren els treballadors d’estes botigues, en quin país del tercer món se situen les seves fàbriques, quina és la situació econòmica dels seus treballadors i una vegada fet això, pensar si és o no és violència això. Extrapolar-ho i, si podem, entendre què passa a l’Estat Espanyol.
Avui, al Recapte, hem parlat amb Lia Sampai, un duo musical amb arrels planeres sobre el seu segon disc, “Amagatalls de llum” i hem escoltat bona música!
