Les ostres del delta de l’Ebre són millors que les seues competidores franceses en aparença, aroma, sabor i textura. Esta és la principal conclusió d’un tast a cegues organitzat per la Fundació Alícia amb l’objectiu d’analitzar el per què l’ostra francesa té una millor acollida al mercat català, on es ven més i a preus més elevats, que no pas l’ostra cultivada a les badies del Delta.

Un informe de la prestigiosa Fundació Alícia ha constatat que les ostres del Delta són millors que les franceses. Les superen en els 4 atributs analitzats d’aparença, aroma, sabor i textura en un tast a cegues realitzat entre 18 experts, entre ells cuiners de la Fundació Alícia i xefs amb Estrella Michelin. Els tastadors van poder provar dos ostres franceses l’Amélie i la Guillardeau – es tracta de les ostres franceses més reconegudes i comprades per part del consumidor- i dos ostres del Delta, una cultivada a la badia del Fangar i l’altra a la badia dels Alfacs. El resultat va demostrar que en tots els aspectes analitzats l’ostra del Delta és millor que la francesa. Gerardo Bonet és el gerent de Fepromodel (Fedderació de Producció de Mol·lusc del Delta de l’Ebre):

El tast a cegues va ser un encàrrec del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per analitzar el per què l’ostra francesa es ven més a Catalunya i veure si era una qüestió de comunicació o de qualitat. Així ho explica Jesús Gómez, director territorial d’Acció Climàtica

En l’informe del tast a cegues la Fundació Alícia  alerta que existeix falta de comunicació dels productors d’ostres del Delta per apropar el producte i recomana implementar una estratègia de valorització de les ostres del Delta. A més, en el marc del tast a cegues es va analitzar també quines eren les exigències dels restauradors a l’hora de comprar ostra que sobretot demanen regularitat i homogeneïtat, Ho explica Hogasn Castells, productor d’ostres del Delta

Es dona la paradoxa que actualment la gran part de l’ostra del Delta es ven al mercat francès. Els productors ja han començat a treballar per seguir guanyant quota al mercat català, sobretot en l’àmbit de la restauració.