És dijous 6 de maig, el dia després de saber que el Govern Espanyol preveu fer pagar per circular a totes les autovies el 2024 La filosofia de la nova Llei de Mobilitat i Finançament del Transport seria “paga qui contamina” i “pagar per l’ús” amb una mena de peatge. Mentrestant, este matí, a Catalunya ràdio parlaven amb el Conseller Calvet sobre la millora dels trens de Ferrocarrils de la Generalitat, que permetria una freqüència com de metro amb més espai per als viatgers i totes les comoditats. D’acord. I ara, mirem les Terres de l’Ebre i les altres regions amb baixa població i on els recursos i serveis es reparteixen per tot el territori. Poblacions i regions els ciutadans i ciutadanes de les quals necessiten tot sovint moure’s amb vehicle propi i fer-ho en bones condicions i, en canvi es troben amb carreteres en mal estat, amb mides perilloses, saturades i sense inversió des de fa dècades. Estos ciutadans i ciutadanes també paguem els Ferrocarrils de la Generalitat que, amb sort, farem servir un dia cada dos anys o els qui més, potser, durant l’època universitària a la capital (juntament amb un lloguer de pis i unes despeses de viure a una ciutat globalitzada). A Barcelona i àrea metropolitana, l’ús del vehicle propi i, fins i tot, tenir vehicle propi no és necessari. És una tria, molts cops, vinculada a les possibilitats econòmiques. És opcional. Aquí, és pràcticament obligatori. No és just que es plantege este nou impost per autovies i autopistes moltes de les quals són fruit de l’especulació i l’amiguisme d’anys de polítiques mal enfocades o enfocades a enriquir amics. No és just. I, personalment, este tipus d’injustícies em tenen fart.
Avui, al Recapte, hem obert una nova llauna de Conserves Musicals, amb el músic i escriptor de Deltebre Miquel Àngel Marín.
