‘La imatge dels sediments alimentant el Delta que hauria de sortir en portades’ és un article de Jordi Siré publicat a Ebredigital.cat:

Les aigües no és que baixin revoltes, que també, sinó amb sediments, És a dir, l’aliment del Delta. I ho fa gràcies a la crescuda que ha viscut el riu Ebre en els darrers dies després dels diferents episodis de pluja viscuts a la seva capçalera i afluents. Hi ha una imatge que ajudaria a resumir el debat obert, de nou, per la insistència dels lobbies de pressió articulats al voltant de la proposta d’interconnexió defensada pels col·legis professionals catalans d’enginyeria i economia. És la del satèl·lit Sentinel 2 (vegeu fotografia superior), en la qual es pot apreciar l’aportació de sediments al voltant de la plataforma deltaica. Seria interessant que fos publicada en portada dels mitjans que ho resumeixen tot en el curt termini i que descarten obrir el focus per parlar de raons i conseqüències de la necessitat d’aigua generada per la sequera que s’està patint arreu del país. Terres de l’Ebre inclòs.

El problema és que les veus favorables a la interconnexió van guanyant espai mediàtic, afavorit precisament per la crescuda de l’Ebre i els altaveus habituals. ‘La Vanguardia’ publicava ahir l’enèsima proposta tècnica conjunta a favor de la interconnexió dels col·legis d’Enginyers de Camins; Enginyers Agrònoms; Enginyers Industrials i Economistes. Segons aquest apunt al natural, l’enllaç entre el CAT i la xarxa metropolitana de Barcelona, en mans de l’empresa ATL, es podria realitzar en un termini no superior als vuit mesos. El cost seria de 275 milions d’euros sense comptar IVA. I com que aquesta despesa podria semblar inassumible sense context, ‘La Vanguardia’ ve de nou al rescat fent màgia amb una notícia publicada aquest divendres a la seva versió escrita en la qual s’afirma que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) acumula 541 milions per manca d’inversió. Així totes les peces encaixen. El rotatiu recull declaracions del Departament d’Acció Climàtica precisant, en primer lloc, que “gairebé tot el romanent de tresoreria està afectat” i, per tant, no és de lliure disposició, per afegir tot seguit que la llei no permet que l’ACA es pugui comprometre a cap inversió si no disposa del pressupost reservat per a la seva liquidació. Dit ras i curt, no es pot endeutar.