Mario Pons Preestrena el primer tall del director al seu poble natal per copsar la reacció del públic local i dotar al film de la seva visió i crítica per encarar la distribució internacional. El film es preestrena també a Tarragona i Camarles el pròxim 1 i 2 d’octubre.
“L’Espill”, una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili de l’Hilairie Arasa, narbonès anomenat popularment “Puigdemont” al mercat central de les Halles. Un viatge de retorn als seus orígens. Un recorregut vital de la mà de dos grans cineastes inclassificables, Jean Eustache i Henry Imbert Imbert. Una reflexió sobre la llibertat d’estimar davant la perversa submissió de l’odi.
L’Hilaire Arasa, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula de Jean Eustache “Mes petites amoureuses” (1974). Rodejat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, l’Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys 60.
Seixanta anys després d’haver marxat, Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans, un viatge interior de retorn al Delta, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer gran amor de joventut.
L’Acte compta amb l’acompanyament musical de Los Sirgadors, autors de bona part de la Banda Sonora musical del film. El recentment editat singler “Amor en Pandèmia” forma part de la Banda Sonora Original de “l’Espill” el nou llargmetratge documental del cineasta i cantant ampollero, Mario Pons, veu de los Sirgadors. Los Sirgadors es defensen de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia de la covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi, tesis que essència, és a la base del guió de “l’Espill”.
“L’Espill” narra la història dels nostres exiliats, empresonats i assassinats pel feixisme en clau d’actualitat “amorosa”, a la vegada que navega riu amunt i mar endins en la sociologia de la memòria democràtica, fugint del verí de l’odi.
