El Pla de Reactivació Socioeconòmica del Baix Ebre planteja mesures per fer front a l’impacte de la crisi de la Covid-19

El Pla de Reactivació Socioeconòmica del Baix Ebre inclou un paquet de 16 actuacions i 56 mesures perquè la comarca faci front a les conseqüències laborals i socials de la crisi sanitària de la Covid-19. Un conjunt d’actuacions a curt i mitjà termini amb un pressupost de 599.500 euros.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura i el vicepresident de l’ens Ivan Garcia, juntament amb l’equip tècnic redactor del projecte, l’han presentat públicament. “Una part del finançament ja està garantit, 210.000 euros, de fet hi ha mesures que ja s’estan implementant, mentre que per la resta buscarem el finançament per poder-les executar”, ha explicat Faura.

Pel que fa als objectius del pla, es centren en la recuperació econòmica i l’impuls de l’activitat empresarial, així com el foment de l’ocupació de qualitat per totes les persones. I, en aquest sentit, es duran a terme actuacions per enfortir i fer més resilient el teixit empresarial; potenciar el turisme sostenible i la professionalització i formació.

A més, totes les actuacions estan encaminades per l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). “Presentem un pla que combina accions destinades als problemes conjunturals i estructurals que la crisi ha accentuat. Unes accions que estan centrades a dinamitzar tres sectors que són estratègics: turístic, agroalimentari i manufacturer”, ha dit Faura.

El pla de reactivació socioeconòmica del Baix Ebre està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i confinançat en un 50% a través del Fons Social Europeu i ha estat elaborat per una consultoria externa i els dos tècnics de reactivació socioeconòmica del Consell Comarcal. El pla parteix d’una diagnosi socioeconòmica i, en aquest sentit, s’ha observat com la pandèmia ha impactat sobre la situació econòmica, que ja presentava problemes estructurals d’envelliment de la població, elevada temporalitat en la contractació, bretxa de gènere en el mercat de treball i mà d’obra en baixa formació.