Al delta de l’Ebre, aquest dijous a la tarda, ja amb la calma al territori, s’han començat a avaluar els danys del temporal. Els arrossaires i les comunitats de regants intenten reparar a contrarellotge les bombes per poder fer netejar amb aigua dolça els camps inundats pel mar i començar la campanya d’arròs amb incertesa, a l’espera de veure quins són els efectes de la sal al cultiu. Reclamen ajuts per seguir i es reivindiquen per col·laborar al fet que la “realitat del Delta no canviï“. Mentrestant s’aviva el debat sobre si calen més sediments i restituir la sorra a les platges o construir barreres al mar. La tasca serà assolir un consens des de les comissions sectorials i polítiques i també amb els propietaris.
A la platja de la Marquesa, a Deltebre (Baix Ebre), aquest dijous a la tarda hi han peregrinat molts curiosos que comprovaven com les característiques dunes de sorra d’aquest entorn se les ha engolit el mar, així com grups polítics i sindicats agraris. Una comitiva d’Unió de Pagesos (UP), encapçalada pel coordinador nacional del sindicat, Joan Caball, han visitat la zona, traslladant al Delta la reunió de l’executiva per avaluar “la catàstrofe natural que s’ha produït en aquesta important zona productora del país“. “Aquí veiem la important tasca que ens enorgulleix i que havia fet la pagesia enfront del medi, però el medi s’ha revoltat i haurem de valorar una mica més la funció que fem com a pagesos en molts territoris“, ha reivindicat Caball.
“La realitat d’aquest territori sense els camps d’arròs i sense els pagesos treballant-los canviarà“, ha advertit el coordinador d’UP. Per això han demanat que davant el “gran impacte” que ha tingut el temporal, els cal ajuda per seguir treballant i conservar “allò que han fet els seus pares i avis“. “Temporals de mar i altres catàstrofes naturals cada ics anys en passen, aquesta ha estat molt gran i cal fer un actuació en global, de país i molt a mitjà i llarg termini“, ha reivindicat.
Els arrossaires són conscients que serà una campanya amb dificultats. Només a Deltebre, l’Ajuntament ha quantificat els danys en més de 9,5 milions d’euros, però insisteixen que les administracions “hi han de posar de la seva part” per poder salvar la campanya, encara que s’hagi de sembrar més tard. “Si tot això ho deixem desprotegit, quan torni un altre temporal n’agafarà un tros més i si cada cop anem més cap a dintre, malament“, ha apuntat Caball.
Consensuar les mesures
Mentre el mar es retira i evidencia la devastació a la costa ebrenca, es va avivant el debat sobre què cal fer a partir d’ara perquè davant nous temporals, es minimitzin les conseqüències. Les opinions són dispars. Mentre hi ha veus que aposten per aportar més sediments al Delta i restituir i reforçar amb sorra les platges i les barres de les badies, també hi ha qui reclama “obra dura” per posar-li barreres al mar. “La regressió des de fa mig segle és culpa de la manca de sediments, però des de fa tres anys hi ha hagut un abans i un després. El canvi climàtic apuja el nivell del mar, hi ha temporals amb més freqüència i el seu efecte és devastador. Per tant, les solucions han de canviar, hem de canviar les propostes de reparació i prevenció“, ha defensat Guillem Borés, propietari de l’Illa de Buda.
Aquest singular espai ha estat el primer a evidenciar la regressió del Delta, però com ha remarcat Borés, “aquesta vegada ha estat devastador per a tothom“. “Que ara baixin sediments pel riu o es facin dunes a les platges és interessant però no és suficient. La natura ha parlat i ha dit que el mar se’ns vol apoderar i si no l’aturem ho farà“, ha advertit. Per Borés, totes les mesures “toves” que es proposen han de ser complementàries. “Sense impediments físics al mar no ens en sortirem, és una situació d’urgència mediambiental perquè en vint dies podem patir un altre episodi“, ha insistit el terratinent.
Caldrà consens i s’haurà de treballar en les taules sectorials, des de les comissions polítiques i fins i tot amb un debat monogràfic al Parlament que ja ha anunciat que promourà el grup parlamentari de Junts per Catalunya, que també ha visitat la zona. El que és unànime és el parer que les solucions han de ser ara o mai, que al Delta no li queda temps ni per proves pilot ni per assajos i que calen mesures urgents i contundents que s’han d’entomar com un repte de país. “De moment no hi ha consens entre els propietaris però a partir d’ara el trobarem, per la inundació als camps d’arròs i per les dificultats que estan passant les llacunes, la biodiversitat i l’explotació de recursos naturals, cinegètics, pesquers i turístics. Caldrà trobar les solucions més efectives per evitar aquests fenòmens però insisteixo, el mar l’hem de parar“, ha sentenciat Borés.
Un repte de país
També des del territori es reclama que el futur del delta de l’Ebre es treballi com un repte de país. El portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, acompanyat de la resta de diputats del territori, han avançat la proposta que es farà a la resta de forces parlamentàries perquè se celebri de manera urgent un ple monogràfic. “Volem que sigui una proposta d’unitat perquè tot el país entengui la necessitat d’actuació i d’impuls del Delta. És un espai singular i identitari del país però també un projecte de vida i futur i el país n’ha d’agafar consciència. La Taula de Consens recollirà tota la feina per elevar-la al màxim nivell i que hi hagi consciència nacional i acció concreta del Govern per poder-hi treballar“, ha explicat Batet.
