La propera nit de dissabte 28 a diumenge 29 de març es procedirà a avançar l’hora. Així, quan siguin les dues de la matinada els rellotges s’hauran d’avançar a les tres.
Davant la situació de confinament de la ciutadania degut a la Covid19, l’Oficina per a la Reforma Horària i el Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) fa unes recomanacions ja que l’adaptació al nou horari d’aquest cap de setmana, pot ser més llarga de l’habitual degut a la disminució de les rutines socials, de l’exposició a la llum solar i de l’activitat física. En aquest sentit, recomana:
- Procurar rebre el màxim de llum natural al matí i, a ser possible, sortir al balcó a prendre el sol una estona.
- Procurar fer pautes d’exercici físic, en la mesura que es pugui, especialment al matí, i cada dia a la mateixa hora.
- Desplaçar els horaris de menjar i son de manera progressiva, uns 15 minuts diaris, especialment en nens, per fer l’adaptació més suau.
- I de manera habitual, es recomana procurar mantenir horaris regulars a l’hora de llevar-se, anar a dormir i de menjar per ajudar a regularitzar el ritme del rellotge intern i afavorir el son.
- Evitar sempre aparells electrònics abans d’anar a dormir, especialment aquests dies, per no endarrerir encara més l’hora per poder conciliar el son.
- Evitar les migdiades i estimulants des de l’hora de l’àpat del migdia.
El canvi horari és una mesura que es realitza dos cops a l’any (març i octubre) i té el seu origen en la crisi del petroli de l’any 1974, amb l’objectiu de reduir el consum d’energia associat a la il·luminació artificial. La millora de les tecnologies d’il·luminació, amb solucions més eficients com les llums LED, ha minimitzat l’impacte del canvi d’hora sobre el consum d’energia.
Per contra, l’increment arreu d’Europa de la conscienciació ciutadana en relació als efectes negatius d’aquest canvi d’hora sobre la salut de les persones i l’aparició els últims anys de diferents moviments d’arreu d’Europa havien impulsant la necessitat de debatre sobre aquest tema al conjunt d’Europa aplegats en una xarxa d’organitzacions que promouen la fi del “Daylight Saving Time (DST)”.
El 2021, era la data prevista per l’últim canvi d’hora
La Comissió Europea va acordar que l’any 2021, per tant l’any vinent, se suprimiria el canvi d’hora a tota la Unió Europea, entre altres raons, pels efectes negatius que aquest canvi suposa per a la seva salut, l’increment d’accidents de trànsit i el poc estalvi energètic que genera avui dia.
En aquest mateix sentit s’havia pronunciat el Parlament Europeu a través d’una moció votada fa un any on situava el març de 2021 la data en què tindria lloc l’última modificació d’hora obligatòria per als Estats membres que vulguin mantenir l’horari d’estiu; o, per contra, a aquells Estats que prefereixin quedar-se en l’horari d’hivern haurien de tornar a canviar l’hora l’octubre de 2021. En tot cas, el Parlament Europeu havia demanat que els diferents països es coordinessin entre ells per garantir que el Mercat Únic no es vegi perjudicat.
Una decisió que podria veure’s posposada novament davant la crisi global del coronavirus. La decisió sobre a quin horari caldria ubicar-se, si l’anomenat horari d’estiu (UTC+2) o el d’hivern (UTC+1) recau únicament als estats, tot i que des de les instàncies europees es va demanar que s’establissin mecanismes de coordinació a l’hora de prendre una decisió al respecte.
El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) ja va fer un dictamen l’octubre de 2018 a favor de suprimir el canvi horari
El Govern de la Generalitat va demanar un dictamen sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari per tal de conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els àmbits de la salut, econòmic, laboral, educatiu i familiar cadascun dels horaris (estiu i hivern) i quin seria el més adequat per al nostre país.
El dictamen assegurava que era fonamental en aquest debat, posar sobre la taula la incidència de les hores de llum sobre els ritmes circadiaris i el son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població. En aquest sentit, la bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part fonamental per a la salut i el benestar de les persones. La falta de son produeix nombroses alteracions a l’organisme, entre altres, de tipus metabòlic, neuronal i cognitiu. I afegia que el desajust circadiari suposa el trencament de l’ordre temporal intern de l’organisme, la qual cosa el fa més sensible a emmalaltir. Una de les conseqüències més immediates del desajust és l’alteració del son (insomni i la consegüent somnolència diürna), però també produeix alteracions endocrines, de la regulació de la ingesta d’aliments, alteracions del metabolisme i de l’humor.
Per tot plegat l’informe determinava que el canvi d’horari des del punt de vista fisiològic no estava justificat, ja que produeix molèsties innecessàries a la població i en determinats col·lectius (persones especialment sensibles a la llum, matutins i vespertins extrems, nens i adolescents) pot produir alteracions en el ritme de son que poden comportar risc per a la salut. Per això l’horari d’hivern és el que permet millor l’ajust als horaris més generals de la població.
