Entrevista a Jesús Pérez Pagà: “El tractament compassiu amb ozó permetria salvar vides i que la gent no mori per falta d’oxigen”

És una persona força coneguda i popular a Deltebre, on l’any 1995 va crear Metges Solidaris de Catalunya, una ONG des d’on, anualment, recull fons per campanyes humanitàries i de suport als països africans. Està especialitzat en tractaments amb cèl·lules mare (per pacients de traumatologia, medicina esportiva, dermatologia o medicina estètica), i ara planteja un repte a les autoritats sanitàries: que autoritzen els tractaments amb ozó contra el coronavirus.

És membre de l’Associació Espanyola (ASEPROIM) de professionals de la nutrició i la medicina integrativa, i de FESMEDI (Federació Espanyola de sanitaris de medicina Integrafiva). Però el més rellevant per al cas que ens ocupa és que també forma part de la Societat Espanyola d’Oxigenoteràpia i Ozonoteràpia, amb seu a Madrid.

Una entitat (SEOO) que coordina amb els assajos clínics que ja es fan a deu hospitals d’Itàlia, i també a Califòrnia. Pérez diu en aquesta entrevista que cal fer el mateix a Catalunya i Espanya, i mostra una màquina de tractaments amb ozó, de fabricació alemanya, que permet injectar micrograms d’aquest producte per via intravenosa als pacients. “Permetria salvar vides…, i evitar que molta gent s’estigui morint per falta d’oxigen”, assegura.

PREGUNTA: En què es basa la seua defensa de l’ozonoteràpia, enfront del coronavirus?
RESPOSTA: És molt senzill. Els diferents hospitals han iniciat protocol diferents. Uns proven la hidroxicloroquina, altres combinacions amb antibiòtics… Cadascú prova una cosa però el cert és que l’única defensa que tenim enfront del virus és la vacuna, que tardarà un any o divuit mesos. Però tothom agafa com a referència l’oxigen, perquè en ser una malaltia que provoca deficiència respiratòria, afecta els pulmons i als alvèols. I el que jo dic és que hi ha un producte, l’ozó, que es va descobrir fa molts i molts anys, i que és també oxigen. I resulta que hi ha un aparell, una màquina de fabricació alemanya que es transporta com una maleta, i que conec bé, que converteix els dos àtoms de l’oxigen, en els tres que té l’ozó, l’antisèptic més potent que existeix. Quan es va descobrir es va utilitzar per a potabilitzar les aigües perquè mata bacteris, virus, protozous, fongs…, ho mata tot. I el conec bé perquè l’utilitzo al centre de Medicina Regenerativa de Deltebre.
No estic parlant d’una cosa nova. El faig servir per a tractaments d’articulacions, fibromiàlgia o fins i tot per a pacients que han passat per quimioteràpia o radioteràpia, aconseguint si més no una millora de la seva qualitat de vida. El que dic és que, a través de la Societat Espanyola d’Oxigenoteràpia i Ozonoteràpia, que ja està fent tractaments amb ozó, existeix aquesta opció.

P: Però com intervé l’ozó en un pacient amb coronavirus?
R: Amb la injecció d’ozó pel sistema circulatori, subministrant entre un 1 i 5 mil·ligrams, més un 45% d’oxigen. L’ozó és un antisèptic molt poderós i actua com a oxidant, acaba anul·lant la capacitat del virus d’entrar a les cèl·lules. A més a més l’ozó, abans de matar el virus, controla el sistema immunitari evitant tota la cascada d’intervencions inflamatòries. Per una banda intervé matant al virus i per l’altra ens ajuda a controlar la inflamació pulmonar, talla la pulmonia.

P: En quins estudis es basa aquesta tècnica de l’ozonoteràpia?
R: Hi ha moltíssimes investigacions. A Alemanya, a Rússia, i Cuba, perquè l’ozó és barat. Ho apliquen els companys de la SEOO a Madrid, amb els que estic en contacte permanent aquests dies davant els avanços que s’estan produint cada dia, i també amb els companys de Sant Diego a Califòrnia, que estan aplicant aquest mateix tractament.

P: Ha parlat d’un aparell, d’una màquina. Quines són les seves característiques?
R: La màquina és portàtil, cap en un una maleta, i procedeix d’Alemanya, on l’ozonoteràpia té el seu lloc. Rep una font d’oxigen convencional, genera una descàrrega elèctrica brutal per trencar els dos àtoms de l’oxigen i associar-los als tres àtoms que el converteixen en l’ozó. La sessió dura 40 minuts, i cal administrar-ho ràpidament per via intravenosa.
El tractament és senzill i té diversos protocols, d’acord amb cada estadi de la malaltia. Sigui en la fase de la prevenció, per a persones de risc -que rebrien dues administracions a la setmana-, o per als pacients que tinguin els primers símptomes, per als més greus, i per als més crítics. Les dosis varien. Des de 4.000 micrograms si és per prevenció, fins a 110.000 o 120.000 micrograms si és un pacient ingressat a l’UCI. Però el tractament no és complicat, i no és car. Possiblement per això costi tant d’implementar.

P: I a Itàlia, comentava?
R: A Itàlia el dia 24 el govern va autoritzar que, a 10 hospitals de la zona de Llombardia, es pogués començar a aplicar aquest tractament. I també la universitat de Roma ha autoritzat que s’estudiï i es facin assajos clínics. Però què passa aquí a Catalunya? Que l’ozó, tot i estar reconegut per l’agència espanyola de medicaments i productes sanitaris, per poder utilitzar-lo, fa falta una autorització.

P: I a qui correspon atorgar-la?
R: Els metges fem la nostra faena, però d’alguna forma seguim unes directrius polítiques. Si em preguntes què necessito per començar a aplicar el tractament, et diria que, si estic a la clínica de Deltebre, ja l’aplico per altres patologies, com també hi ha un doctora que l’aplica a la Teknon. Però ara mateix, amb pacients ingressats i en les circumstàncies actuals de pandèmia, necessitaríem una autorització, sigui de la conselleria de Sanitat, sigui del Ministeri de Sanitat, autoritzant l’assaig clínic.
L’ozó, el pitjor mal que pot fer a una persona és no fer res, no té cap efecte secundari. Penso que, sota el títol de tractament compassiu, a un pacient que està greu, que està intubat, i que no saps si se’n sortirà, doncs caldria provar-ho. I ens faria falta obtenir llum verda per començar a fer el tractament a pacients.

P: Hi ha prou consens o quòrum per pressionar les autoritats sanitàries?
R: He d’agrair molts suports, però, evidentment, crec que en l’àmbit facultatiu, en l’àmbit dels metges, probablement ningú es mulli a no sé qui hi hagi una autorització administrativa. Crec que la llum verda arribarà, però no sé quan. I mentrestant, cada dia hi ha més malalts i més persones que es moren. I m’indigna que tenint aquesta eina tan fàcil i tan econòmica, es desaprofiti. Perquè es podria fer a tots els hospitals de la xarxa pública, ja que ara tots hi formem part.

P: Per als principals països, o per les empreses farmacèutiques, l’objectiu és trobar la vacuna. Giren l’esquena a plantejament alternatius?
R: Potser ara ha dit una paraula clau: les farmacèutiques. Quan deia que es tracta d’una teràpia molt barata em referia a això. Si l’ozó s’universalitza, no es pot treure un duro, no es pot comercialitzar. Perquè és tan fàcil com tindre una botella d’oxigen medicinal i subministrar-ho amb una màquina que el sintetitza.
Perquè amb la màquina que he traslladat de Deltebre a Barcelona, i en podrien vindre més, si més no es podria evitar que els pacients greus passessin a situació de crítics, quan s’està morint molta gent per manca de respiradors. Amb l’ozó podríem evitar-ho i trauríem la pressió que hi ha ara mateix sobre les unitats de cures intensives.

P: Li preocupa l’extensió del coronavirus, especialment a l’Àfrica, continent que coneix de diverses missions humanitàries al davant de l’ONG Metges Solidaris?
R: Ara em truquen preocupant-se pel que passa aquí. Però sí. Demano de tot cor que el coronavirus no baixi cap a l’Àfrica subsahariana i que la temperatura els protegeixi, perquè si allí passa el que passa aquí, la mortalitat serà brutal. Natros almenys tenim un bon sistema sanitari per fer-hi front.