És dijous, 11 de juny, dia de mercat de productes alimentaris a Deltebre, dia de paella als restaurants que hagin reprès la seva activitat i el dia després que el Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol hagi aprovat l’ingrés mínim vital. Un ingrés que comportarà una inversió de 3.000.000 milions d’euros i que servirà per ajudar algunes de les famílies i persones en situació precària. Una ajuda molt benvinguda per estes famílies i persones i que ha estat criticada pels partits més conservadors, els qui representen el capital i les grans empreses. L’explicació a aquest fet pot ser tot l’extensa que vulguem, però segurament es pot resumir en esquerres i dretes i quina de les dos parts, políticament, teòricament, històricament, ha estat al costat dels treballadors i les classes oprimides i qui ha estat al costat dels empresaris i una societat basada en el manteniment i accentuació de les classes socials, amb els privilegis i les penúries que comporta cadascuna.
Aquest ingrés mínim vital no és una solució, hi ha moltes més coses a fer, no és suficient. Però és una ajuda per fer més digna la vida dels més desafavorits. I és també una pinzellada d’una manera de fer política que, des del meu humil punt de vista, és molt necessària en aquest país. Ara falta dignificar des de l’Estat la vida dels més grans, aconseguir una educació pública de qualitat, aconseguir una societat motivada, amb aspiracions i amb sortides per a aquestes aspiracions, una societat neta, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que deia Salvador Espriu.
Avui és dijous, i al Recapte, hem fet un repàs a l’actualitat, amb Leonor Bertomeu, hem obert una nova llauna de les Conserves musicals amb el músic Miquel Àngel Marín i, per acabar, hem parlat de com superar les nostres pors, amb la psicòloga d’Áurea Espai de Psicologia. Carolina Castells, a l’espai L’Escola de la Vida.
