Bon dia, és dimarts 14 de juliol, festa nacional de l’Estat francès i el dia que hem sabut que s’ha espiat el telèfon del president del Parlament de Catalunya, segona autoritat catalana, a través d’un software que només, diuen, es pot vendre als governs d’estats. Molt bé, parem un moment. Més enllà del fet d’espiar el president d’un parlament, més enllà del verb espiar, què vol dir que només poden comprar els estats. I perquè els ciutadans dels estats no ho sabem, això, que és “legal” que ens espien? Ara ha estat el president del parlament, i no sabem quina informació volien aconseguir o s’hauria aconseguit. Tampoc no sabem qui hi ha al darrere, però potser és una qüestió secundària davant del fet d’estar exposats a espionatges anònims que posen contra les cordes la privacitat de cadascú i, fins i tot, la intimitat. Després sorgeixen les preguntes: per què necessiten espiar-nos? de què tenen por? a què es volen avançar? per què un govern pot fer-ho i posicionar-se en una posició privilegiada davant un possible adversari polític, i que sigui legal, i una empresa o un particular no? Qui tria les persones a espiar? Per què no s’investiga, s’espia i es jutja, per exemple el rei Joan Carles I i se segueix el rastre dels seus diners il·legals? Per què no se segueix el fil amb el seu fill? Per què no s’espia i s’exposa públicament el resultat de la investigació, tots els líders polítics, que, al capdavall hem d’acabar votant i podem conèixer-ne tots els draps bruts i nets abans de decidir si els posem al capdavant d’un país o no? O per què no ens deixem d’espionatges i juguem net? I ens formem i eduquem en el joc net i la cerca del benestar i la pau? Algú ens estarà espiant ara mateix i escoltant i apuntant tot el que diem al programa? Si és així, hola, des de Ràdio Delta i Delta.cat, et saludem. Us saludem. Espero que satisfem les vostres expectatives!
Avui, al Recapte hem escoltat bona música, hem estrenat una nova càpsula de la secció “La Mirada”, a càrrec de Natàlia Zaragoza i a segoona hora, hem repassat l’actualitat amn Leonor Bertomeu. Un d’aquells programes per a un dia d’estiu!
