Bon dia, és dimarts 22 de setembre. Avui comença la tardor, però a nivell polític les temperatures no baixaran sinó que tot indica que un any més la tardor serà calenta, calenta. A les portes d’un apossible inhabilitació del prsident Torra, un areforma del codi penal que pot posar al carrer els presos polítics sense mirar de reüll l’amnistia, l’única opció realista i que podria deixar l’estat espanyol amb un bri de dignitat.
També calenta és la situació a Madrid, la comunitat que segons la seva presidenta és on tot succeeix, on tot passa, el centre del país i no hauria de ser tractada com la resta de comunitats. Tothom té una obra de teatre a Madrid, tothom hi va per alguna cosa, tothom tothom. Vaja, tothom tothom, no. Jo, per exemple, i fal mal dir-ho no és que en hi vagi de quan en quan sinó que no hi he anat mai. La meva realitat no passa per Madrid i m’és tant o més lluny que altres capitals com París,, Venecia, Edimburg, Lisboa o Kiev, ciutats que sí que he visitat. Realistament, la necessitat de madrid és purament contractual, no pràctica, i inexistent de Madrid cap aquí. A l’imaginari de molts catalans, espanya és un donut. Amb un gran forat al mig per on desguacen moltes vergonyes i porqueries de l’estat. I, potser per això, sí que hauria de ser tractada de manera diferent, que la resta de territori ja fa dies que comença a sentir la força de les aigües xucladores cada vegada que algú estira la cadena des de la meseta.
Al programa d’avui hem estrenat una nova càpsula creativa de la secció Un home qualsevol, amb Javier Caballero. Tot seguit, hem repassat l’actualitat amb Leonor Bertomeu. I a segona hora, hem entrevistat a Esteban Rovira, president de l’AMPA de l’Escola Riumar i hem escoltat bona música!
