Bon dia, és dijous, 24 de setembre, dia de paella als restaurants, dia de mercat a Deltebre i el dia després que ens deixés als 97 anys, la cantant i actriu francesa Juliette Greco. No és exagerat el que diuen alguns diaris avui: “La seva vida ha estat el resum de la música el cinema i la vida intelectual de París durant tota la meitat del segle XX. Considerada “la musa dels existencialistes, sobretot arran de la seva amistat amb Jean Paul Sartre, va conèixer pràcticament tothom qui va tenir alguna responsabilitat artística, filosòfica o creativa en aquell París de la riba esquerra del Sena, després de la segona guerra mundial i, per extensió, va conèixer tothom qui va tenir una certa rellevància en aquell món en reconstrucció del qual nosaltres en som hereus. Miles Davis, el músic de jazz, Picasso, Sartre, Albert Camus, Boris Vian, Anna Marie Cazalis, George Brassens i Jacques Brel, Jacques Prévert, Sergei Gainsbourg, Jean Cocteau, Jean Renoir, Raymond Queneau, i cineastes com John Huston, Henry King o Otto Preminger. Una vida vida desbordant, amb un compromís amb la música i la comunicació amb el públic que no va quedar mai en suspens, ja que era d’aquelles artistes que concebia l’obra i la vida com la mateixa cosa. Juliette Greco s’emporta amb ella una època i, sobretot, una idea d’una època, que va condicionar el món occidental pràcticament fins l’actualitat i que va situar França com a centre cultural mundial i els estàndards de la cultura ben amunt. I cada país, a la seva manera va anar emulant França. Del moviment de la cançó van sorgir els Serrats, Llachs, Montllors, Raimos, Mottes, Felius, Subirats, Humets. El teatre i la filosofia, la fotografia i el videoart. Sempre en lluita, sempre subversiu. Si un dia qualsevol de la nostra època ens aturem un moment i mirem al voltant, haurem de tancar els ulls i escrutar atentament per trobar una resta de cultura original i compromesa, carregada de contingut o de raó. N’hi ha, sobretot per baix dels canals oficials, dels canals mediàtics. La cultura i els mass mèdia són com l’aigua i el foc, quan es mesclen no en queda ni un ni l’altre. I d’això, n’hauríem de ser conscients. Adéu, Juliette Greco, adéu Chanson. Adéu, època.
Al programa d’avui hem fet un repàs a l’actualitat amb Leonor Bertomeu, tot seguit hem entrevistat a Jaume Cebolla, autor del documental “Longboard Terres de l’Ebre”. A segona hora, hem obert una nova llauna de les Conserves musicals, amb el músic i escriptor de Deltebre, Miquel Àngel Marín i, per acabar el programa, la psicòloga d’Áurea Espai de Psicologia, Carolina Castells, ens ha oert una nova entrega de l’espai L’art d’estimar.
