és dimarts 16 de febrer, fa unes hores els mossos d’esquadra han entrat al rectorat de la Universitat de Lleida per emportar-se el raper Pablo Hasel, qui s’havia refugiat al recinte universitari. En el moment d’arribar on era Pablo Hasel els mosso l’han trobat envoltat d’estudiants i persones que li donen suport i han dificultat de manera no-violenta el procediment de detenció als Mossos. Pablo Hasel ha entrat al cotxe de la policia catalana cridant les cèlebres paraules del Che Guevara: “Fins la victòria, sempre”. Este és el relat dels fets. I al darrere, hi ha tota una reflexió que s’ha de fer, no sobre els límits de l’art, sinó sobre els límits de la justícia. No sobre si un cantant, un titellaire, un poeta, hagi de tenir delimitats els temes sobre els que basar el seu treball, sinó sobre si una institució casposa, grisa, política, ostenti suficient poder com per poder reprimir i silenciar opinions d’algú, artistes, o no. Que si un rei roba, o utilitza diners públics o influències per al seu benefici, tampoc no cal tenir el carnet d’artista per poder dir-ho. És més, crec que tothom hauria de dir-ho i més encara en els temps que corren, tot i que sempre han corregut els mateixos temps entre la monarquia i el poble. La detenció s’ha produït dos dies després de les eleccions i això no és casual, com tampoc no ho és que la fiscalia vulgui retirar el tercer grau als presos polítics, justament ara, i no abans de les eleccions. Que qui controla la fiscalia, em pregunteu? L’hemeroteca ho té clar.
Veure si, el govern més progressista de la història fa alguna cosa per impedir que això torni a passar i per traure de la presó i l’exili la resta d’artistes condemnats. Per què, si este govern no pot fer-ho, algú pensa que una república espanyola ho faria? Doncs, au a pensar-hi.
Avui, al Recapte, hem entrat al Rebost amb Gustavo Turon en un programa en el que hem parlat amb la bona gent de Bagà, que ens han explicat com va transcórrer la festa de l’Arròs Confinat. Tot seguit, hem xerrat amb Pedro Berja, un cuiner de Benicarló seleccionat per la Fundació El Bulli per a treballar amb ells. Per acabar, ens ha visitat Sergi Pinyol, cuiner del restaurant Les Dunes, de Riumar, que el 14 de febrer, va oferir a 14 parelles d’enamorats un menú format per 14 plats, en un dinar carregat de sorpreses i emocions.
