El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) ha fet balanç de la campanya de control de les larves de mosquit al delta de l’Ebre. Enguany els tractaments a les zones naturals han abastat 4.115 hectàrees. Una xifra inferior a la de l’any passat, però que manté la tendència a l’alça dels últims anys per factors climàtics i també relacionats amb l’activitat humana.

En el cas del tractament a zones naturals s’ha fet per per evitar la proliferació de l”Ochlerotatus caspius’. Els tècnics vigilen de març a novembre la proliferació de focus larvaris a les 8.000 hectàrees de vegetació natural, especialment situat en zones de costa on les variacions del nivell del mar, les precipitacions i els canvis de pressió atmosfèrica per pas dels fronts obliguen a planificar i tractar periòdicament –amb avió i manualment- de forma molt ràpida.

“Ha estat de les cinc temporades que més esforç hem fet en espais naturals”, ha assegurat Joan  Alginet, president del Copate. Aquest 2021, a més, s’ha efectuat l’operació de tractament amb major superfície coberta en un sol cop: més de 1.000 hectàrees. Tot i que la xifra total de superfície tractada és inferior a la de l’any passat –quan es va assolir el rècord amb 5.486 hectàrees-, els tècnics constaten una tendència a l’alça durant els últims cinc anys, especialment a partir de 2017.

Un increment, segons analitza Escosa, que té a veure amb factors climatològics, com el major pas de borrasques i fronts –que no necessàriament suposen precipitacions, amb una menor influència en la inundació d’aquests espais-. Però també amb fenòmens com la subsidència i activitats de caràcter antròpic: la inundació de zones per a la caça o la pesca, l’habilitació de pastures per part del parc natural, la gestió de la finca de Bombita o de la zona dels calaixos de Buda pel tancament d’algunes bocanes. “Això es va suma i són hectàrees que donen de més”, ha precisat Escosa.

A les 22.000 hectàrees d’arrossars, s’han controlat 1.940 hectàrees. Els tractaments, amb tres operacions i 45 hores d’avioneta, han arribat a les 5.200 hectàrees. Són, principalment, les zones de conreu pròximes als nuclis urbans concebudes com a “franges de seguretat”, on es reprodueixen i proliferen l”Anopheles atroparvus’ i el ‘Culex molestus’. Enguany, l’aplicació dels tractaments amb BPI ha hagut també d’excloure les zones dedicades al conreu ecològic de l’arròs i finalitzar abans del 15 d’agost.