Els Regants de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, el sindicat agrari Unió de Pagesos, i els presidents d’Arrossaires del Delta i Cambra Arrossera del Montsià han intervingut aquest dimarts a la Comissió d’estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre del Parlament per recordar als diputats que les solucions que necessita l’espai han estat consensuades per la Taula de Consens i descrites en el Pla Delta. Els ponents a la sessió han retret la inacció de les administracions catalana i estatal –que en té les competències- per frenar una regressió i subsidència que al Delta està al límit de ser irreversible. També que en dècades no s’hagi invertit un euro al Delta, fins i tot en el cas de partides pressupostades, com dues de 6MEUR dels comptes de la Generalitat.
El temps del Delta s’esgota i les actuacions per preservar-lo i protegir-lo “haurien d’haver començat ahir”. És la reflexió que, gairebé des de la desesperació, estan repetint els ponents convidats a la Comissió d’estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre al Parlament. En la sessió d’aquest dimarts, hi ha participat el president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Roig, els presidents de les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, Josep Manel Ferré i Javier Casanova, Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos (UP) i Albert Pons, responsable nacional de l’arròs del sindicat, i Josep Llambrich i Marcel Matamoros en representació de la Cambra Arrossera del Montsià i de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre.
Els ponents han coincidit a denunciar la inacció política i “la desídia”, “la deixadesa històrica” i el mal enquistat i crònic” que és la falta d’inversió que pateix el delta de l’Ebre per part de les administracions. Han advertit que no estan disposats a acceptar i normalitzar el “retrocés” que planteja el govern espanyol i recriminen “l’herència enverinada” que han suposat alguns recursos que s’han destinat, per exemple, a lluitar contra el caragol maçana.
Els arrossaires han recordat que el retrocés de 500 metres del domini públic marítim es representa perdre cultius i en conseqüència, perdre capacitat i potencial productiu. Al Delta es produeixen 14 milions de quilos d’arròs anuals i recorden com van abastir la població durant la pandèmia, “amb les cooperatives molturant arròs 25 hores al dia”. Les cooperatives han recordat les inversions milionàries que han fet per ser competitius i garantir el progrés del sector. “Imagineu la mentalitat que tenim que ho fem sense saber si tindrem terres per cultivar”, ha destacat Llambrich.
Els ponents de la comissió no entenen que les inversions no acabin arribant al Delta i sobretot que això passi per entrebancs i picabaralles administratives i polítiques. “No estem per tantes discussions”, ha protestat Josep Manel Ferré. En la sessió d’aquest dimarts, hi ha hagut peticions a millorar la coordinació i entesa entre les dues administracions i que l’Estat “faci de director d’orquestra”, com ha dit Joan Roig, alcalde d’Alcanar i president del Montsià. Roig també ha fet menció al recent viatge als Països Baixos i a la premissa del govern holandès d’avaluar el cost social de la inacció, “una determinació” que ha demanat també al govern espanyol per al Delta.
Solucions llestes i a l’espera de pressupost
Després que el territori hagi consensuat i presentat un Pla Delta i que passats dos anys no hi hagi ni calendari ni pressupost per executar cap obra proposada, fa que sentin que tenen “un diàleg de sords” amb els governs. “Si no han estat capaços d’invertir els 6 MEUR del 2020, que ara s’han fraccionat per no perdre’ls, com hem de creure les promeses de més inversions. Estem farts de falses promeses”, ha dit el representant de l’arròs d’UP. Albert Pons ha recordat que després del Gloria “van desfilar tots” pel Delta. “Venien acompanyats del seu aparell propagandístic, que es veiés que havien vingut”, ha criticat.
Les comunitats de Regants, que sumem prop de 10.000 comuners, han recordat que són els únics que inverteixen i gestionen la plana deltaica. “El manteniment el paguen els pagesos”, han subratllat. Ni l’ACA ni la CHE han invertit per adaptar les infraestructures a “circumstàncies que no són agronòmiques”, com la subsidència agreujada del Delta, com ha explicat Javier Casanova, dels Regants de l’Esquerra. “Des de 1981, cap administració ha posat un duro, excepte les obres derivades de la llei 18/1981”, ha recriminat.
Les entitats tenen als calaixos projectes dels anys 80 en endavant que no han vist implementar mai i han coincidit amb els pagesos a rebutjar el retorcés de la línia de costa del pla estatal. “Sabem què fer i com fer-ho. Només falta la voluntat política”, ha insistit Ferré, dels Regants de la Dreta. “Tenim exemples de solucions a problemàtiques més difícils que les que necessita el Delta. La falta d’entesa, la desídia, i la inoperància no poden ser excuses. Ens heu d’ajudar”, ha demanat.
Pel que fa a la mobilització de sediments per frenar la subsidència de la plana deltaica, els regants descarten que la solució depengui d’aquests projectes i defensen que es pot millorar amb estacions de bombeig “més sectoritzades i més avançades”, i sobretot si es mouen les arenes que s’han desplaçat i s’amplien les platges entre 150 i 200 metres com a protecció. “Això salva la situació immediatament”, ha reclamat Ferré.
Les comunitats de regants també han criticat que estan cansats de sentir que el problema és la CHE i el riu, però han recordat que cap partit polític ha presentat al·legacions al Pla de conca de l’Ebre perquè inclogui un pla per al Delta. També han defensat que el minitransvasament de l’Ebre a Tarragona va ser “una solució a dos problemes”, que va ajudar als regants a pagar les infraestructures i sense el qual no s’hauria donat el desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. Així i tot, veurien bé que el pacte es revisés i renovés.
El sindicat agrari ha alertat que el Ministeri “assumeix que hi ha gent al Delta que haurà de marxar” i han lamentat que la Comissió Europea, on van presentar una queixa, hagi respost que és “un problema intern amb l’estat membre”. En canvi, en la comissió parlamentària s’ha recordat que el Delta no és una “prioritat” per al Ministeri, que destina recursos a actuacions ambientals a tot l’estat espanyol, -480 MEUR al Mar Menor, 30 MEUR a l’Albufera, i altres inversions, al Tajo, al Segura, a Doña Ana-, excepte al Delta.
