La presència del caragol maçana al tram final de l’Ebre, concretament a la zona de domini públic marítimo-terrestre aigües avall de Tortosa, ha repuntat aquest 2022. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va finalitzar divendres la campanya de prospecció i retirada de caragols amb 3.000 exemplars i 5.000 postes extretes. Segons els responsables de l’organisme de conca, d’arrere d’aquest increment -841 exemplars i 230 postes el passat 2021- es trobaria la pressió pesquera sobre el cranc blau, el principal aliat natural en el control de la plaga. Amb tot, la CHE assegura que els treballs han permès corroborar, després de tres anys, que el tram aigües amunt de Tortosa, el domini públic hidràulic, es troba ja totalment net de la plaga.
A través de l’empresa pública Tragsa i els treballadors contractats directament per la CHE, la campanya desenvolupada al tram final de l’Ebre des de maig ha acabat extraient més caragols i postes dels que els tècnics preveien. Especialment en el tram aigües avall de Tortosa, on s’ha actuat en dos subsectors: entre el pont de l’Estat i el barranc de Sant Antoni, així com entre aquest últim punt i l’embarcador de Campredó, on les captures han estat especialment considerables. Així ho ha admès el cap de servei d’estudis mediambientals de la CHE, Alfonso Calvo, en la valoració final dels treballs.
La xifra de 3.000 exemplars i 5.000 postes es manté encara força per sota dels nivells registrats durant els anys 2016 i 2017, just abans de l’expansió del cranc blau, quan s’extreien del riu entre 7.000 i 10.000 caragols maçana –a més de fins a 25.000 postes-. Amb tot, els resultats d’aquest 2022 ha mostrat un cert repunt respecte la tendència dels últims anys, quan l’expansió del cranc blau va reduir a menys de mil exemplars anuals les campanyes posteriors.
“Hi ha menys cranc blau per la pesca. El que per una banda és bo, per l’altra no ho és”, ha valorat Calvo, per qui l’increment de les captures i l’interès gastronòmic del crustaci invasor que han esperonat la seva comercialització, ha provocat, de retruc, que el seu paper en el control del caragol maçana s’hagi reduït sensiblement.
Per contra, la bona notícia és que després de tres anys de seguiment, el tercer tram on s’ha actuat, entre Tortosa i Miravet, es manté net de crancs i postes. Això, assegura, permetrà confirmar oficialment davant les autoritats de la Unió Europea que en aquesta zona la plaga ha quedat “eradicada”. Preocupava especialment l’aparició de diversos focus a l’altura del municipi de la Ribera d’Ebre, aigües amunt de l’assut de Xerta, fet que podia facilitar la propagació de la plaga pels canals de regadiu de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre. “Tenim clar que no ha de pujar al domini públic hidràulic”, sosté el tècnic de la CHE.
L’aigua calenta del riu allarga un mes els treballs
Com en les anteriors campanyes, s’han efectuat treballs de prospecció nocturns, aprofitant la major activitat de les femelles que surten a pondre els ous, així com també amb piragües resseguint la riba de l’Ebre i eliminant macròfits d’alguns espais per tallar la via que els permetria remuntar el riu. Per contra, la inusualment elevada temperatura de l’aigua del riu, “cinc graus més que l’any passat” durant aquesta època, ha contribuït a mantenir actius i reproduint-se els exemplars de l’Ebre durant més temps. Això ha obligat allargar els treballs fins un mes addicional, fins novembre.
De moment, segons ha anunciat Calvo, la idea d’instal·lar una barrera elèctrica a l’alçada de Tortosa, que el govern espanyol va posar sobre la taula fa uns anys sense arribar a concretar-se, continuarà mantenint-se en un calaix. En aquest sentit, el responsable de la CHE ha apuntat que cal un estudi “molt meticulós” per instal·lar aquest tipus de dispositius al riu perquè, al mateix temps que podrien aturar el caragol maçana, també podrien perjudicar altres espècies. “Si hem d’utilitzar-ho, cal un estudi i el consens de totes les parts. No és fàcil posar barreres a la natura”, ha tancat.
