Tres infants que desapareixen a Deltebre durant els anys 70. Els seus cossos ja no es trobaran. És el punt de partida argumental de ‘Sota el fang’, la segona novel·la de l’escriptor deltebrenc Joan Roca Navarro, que surt aquest dijous a la venda a través de l’editorial la Magrana. A partir de les històries “dures” que li narrava la seva àvia, i amb el concepte de llac -el llot fosc i pudent que s’acumula al sòl deltaic- com a catalitzador, l’autor elabora una història on conflueixen trames de terror, violència i, fins i tot, corrupció urbanística posant també sobre la taula l’agonia que viu el delta de l’Ebre davant l’amenaça de la seva desaparició. Roca, a més, ha aportat un to genuí a la història escrivint-la íntegrament en subdialecte ebrenc.
Una trama corrupta, amb polítics i policies implicats, relacionada amb la construcció de la urbanització de Riumar. Històries de poder i venjances. Un ésser terrorífic que s’amaga, precisament, sota el fang dels aiguamolls deltaics, creant por i angoixa. Roca planteja una “ucronia”: utilitza referències geogràfiques i simbòliques reals per inspirar -no per basar- un relat de ficció que vol allunyar de les històries típiques sobre el Delta, amb “arròs i costumisme”. “Està molt bé però ja està fet. I no vull tornar a fer el que ja està fet”, ha subratllat.
L’autor deltebrenc converteix les criatures desaparegudes en una “animalització” del delta de l’Ebre. “El Delta és un ésser viu que vol defensar-se”, apunta. Darrere de tot plegat, vol plasmar també la idea que anant “contra la natura, contra el Delta”, suposa que “jo perdo, tu perds i el Delta perd”.
Així, a través del relat de ‘Sota el fang’, Roca vol posar de relleu l’agonia que està vivint un espai que, des de fa cinc o sis dècades, sobreviu mancat de les aportacions sedimentàries que li donen vida i el fan créixer, retingudes a les preses dels embassaments del tram final del riu. “És un crit d’ajuda, s’ha de fer alguna cosa ja”, avisa, tot recordant que si en les pròximes quatre dècades no es fa res, el seu poble i tot l’espai quedarà “enfonsat”.
Dins de la novel·la, l’escriptor de Deltebre planteja també trames relacionades amb la violència masclista o també la d’un personatge que ha viscut directament els horrors de la guerra dels Balcans. Tots elles conflueixen en el desenllaç final. Segons ha confessat, va intentar fer transcórrer l’argument dins dels marges del “realisme”, una autoimposició a la qual al final va renunciar i li va permetre gaudir del procés de creació.
Influenciat per escriptors com Roberto Bolaño, Jorge Luis Borges, Gabriel García Márquez o Arthur Conan Doyle, Roca ha apostat també per escriure íntegrament la novel·la en subdialecte ebrenc. “Fa deu anys, escriure en ebrenc em feia pena. Era com un parlar molt de poble, més baix”, assumeix l’escriptor, tot recordant que, en aquests moments, les Terres de l’Ebre són, amb diferència, el territori de Catalunya amb un major ús social de la llengua.
Font: ACN
