La família, les arrels i la sembra de l’arròs al Delta de l’Ebre conflueixen al curtmetratge ‘Un soroll llunyà’, dirigit per Adrià Guxens. El cineasta es posa en la pell d’un jove català de família xinesa, que treballa de temporer durant la sembra de l’arròs i que en el seu temps lliure parla amb la seva mare que està a Xina i es relaciona amb els seus companys del camp. Guxens explica que al curtmetratge s’endinsa en una història intimista sobre les arrels del personatge principal. El curtmetratge forma part de la secció Un impulso colectivo del D’A Film Festival Barcelona.
‘Un soroll llunyà’, d’Adrià Guxens, té un doble origen. Per una banda, sorgeix del programa Looking China, que cada any porta directors internacionals a rodar peces al seu país. Guxens va guanyar una beca fa tres anys on va tirar endavant el curt ‘No creo que vaya a llover’ a Shanghai. El cineasta va guanyar un premi que consistia en realitzar un nou projecte finançat. El organitzadors del programa estaven interessats en què retratés la cultura de l’arròs al seu país i “quin millor lloc que al Delta de l’Ebre”, destaca.
La segona part de l’origen del curt va sorgir en una conversa amb un amic seu, Junyi Sun, que és el protagonista de la peça, que li va explicar la seva història personal. “La seva família de la Xina volia que tornés per passar un temps amb la seva àvia que es feia gran i estava una mica malalta”. En aquest context, Guxens apunta que al curtmetratge utilitza l’arròs com un element perquè “el personatge interactuï amb els seus orígens” i a la vegada explicar la història personal del seu amic.
A Guxens li interessava molt de la proposta indagar en la part més mecànica del treball del camp. Entén el procés de la sembra de l’arròs com “un ritual” i que de tant repetir el mateix cada dia un no ha de pensar què està fent. En aquest cas, el curtmetratge se centra en la sembra, en plantar una llavor perquè doni un fruit. Guxens assenyala que aquest element li anava molt bé per endinsar-se en una història intimista sobre les arrels del personatge, que ha nascut a Espanya, però que la seva família es troba a Xina. De fet, afegeix, l’arròs és central en la cultura xinesa i per això volia retratar les sensacions que li generaven al protagonista treballar en el món de l’arròs.
Un dels punts vitals del curtmetratge és la família. A ‘Un soroll llunyà’ hi apareixen diverses generacions de famílies d’arrossers. Per això, era molt important escollir una família pel documental. Per trobar-la, l’equip del curtmetratge va fer un càsting informal al Delta de l’Ebre. “Em va interessar molt la família triada perquè tenia un component de tres generacions amb un personatge jove que té la mateixa edat que el protagonista”, assenyala. Creu que els dos personatges al tenir la mateixa edat podien generar moments d’intimitat i de parlar de com veuen el món els joves pagesos d’avui en contrast la mirada dels pares.
Explica que el protagonista treballa amb una família catalana molt ben avinguda. Això li va permetre al director indagar en la idea que el protagonista també volia sentir-se part d’una família i necessitava de nou contactar amb la seva que està a la Xina.
Confessa que no li agraden gens les etiquetes i creu que la divisió entre documental i ficció està obsoleta. “No m’agradaria definir ‘Un soroll llunyà’ com un documental o una ficció, sinó com una pel·lícula no binària o un documental híbrid perquè la seva essència és la d’una no ficció perquè la història del protagonista és real, la sembra és real, no hi havia actors ni assajos”. Tot i això, afegeix que una no ficció “no vol dir capturar” com si fos un reportatge un tema, sinó que dins hi entra “la mirada d’un director, una mirada i unes llicències poètiques”.
Delta de l’Ebre
Guxens considera que el Delta de l’Ebre és un indret bastant inexplorat de la cinematografia catalana quan realment té molt potencial visual, sonor i a nivell conceptual de territori. “M’interessava lligar l’experiència de la sembra d’arròs com la gastronomia”. El cineasta tarragoní també reconeix que li feia especial il·lusió rodar a l’Ebre perquè forma part de la demarcació on va néixer.
