L’estudi encarregat pel Govern per caracteritzar les sorres submergides davant la costa del delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reforçar el front litoral, ha localitzat quatre dipòsits amb un total de 42 milions de metres cúbics. Una xifra que, consideren, garantiria la viabilitat del projecte per ampliar les platges deltaiques amb l’ús de dragues aportant inicialment 11 milions de metres cúbics i fer front als embats del canvi climàtic. De moment, es desconeix el percentatge de material que seria adequat per a cada cas així com el mètode tècnic concret per a transportar-les a la costa. Això és el que haurà de definir el projecte que la Generalitat vol licitar durant els pròxims mesos i que, confia, rebrà el vistiplau del govern espanyol.
L’anàlisi de les sorres submergides i la seva situació, a partir d’una recent batimetria de la zona costanera, era una de les condicions que s’havia imposat la Generalitat per validar la viabilitat de l’Estratègia Delta en l’àmbit de les actuacions per frenar la regressió litoral. La idea d’aquesta estratègia passa per garantir una aportació inicial gran, d’uns 11 milions de metres cúbics, que permeti dotar les platges d’una amplada mínima de 150 metres per poder fer front als temporals de llevant. A partir d’aquesta actuació, s’efectuarien “petits manteniments” anuals posteriors seguint el mètode assajat a la costa dels Països Baixos.
“Per dragar la sorra i tirar-la a les platges calia una batimetria molt clara i tenir definides les sorres”, ha remarcat el director dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Jesús Gómez. L’estudi elaborat per la consultora marina Tecnoambiente -a partir de la recollida de testimonis inalterat si prospeccions amb perfilador de fons en una superfície de prop de 160.000.000 metres quadrats- ha permès detectar tres grans àrees de la zona marítima, a uns tres o quatre quilòmetres de la costa i fora de la zona “dinàmicament activa”, on s’acumulen bona part de les sorres: 32 milions de metres cúbics al Trabucador, 4,5 a la zona d’Eucaliptus i 3,5 a Buda. A la zona costanera, s’han localitzat 1,9 milions de metres cúbics al Fangar.
Són sorres que es troben situades a uns dos o tres quilòmetres de la costa i a partir dels deu metres de profunditat. La idea, segons la Generalitat, és que a diferència de l’estratègia plantejada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, a partir de la mobilització de sorres emergides de les mateixes platges, passa per buscar materials submergits per reduir els impactes ambientals, sobre l’estabilitat deltaica i sobre les emissions dels mitjans de transport, que serien molt inferiors, segons argumenten. Es destinarien a la platja de la Marquesa, a consolidar el Trabucador o reforçar la zona de l’illa de Buda.
Estudiar més a fons les sorres
Més enllà de la quantificació dels volums, a partir d’ara caldrà estudiar més a fons les característiques dels materials, atès que l’estudi encara no ha definit concretament si tota la quantitat de sorra trobada serà apta per complir aquesta funció i a quines zones concretes es podria destinar el material de cadascun dels dipòsits. El responsable de Tecnoambioente, Joan Ramon Vidal, ha admès que els 42 milions de metres cúbics, de diferents tipologies, podrien contenir un percentatge indeterminat de materials “fins”, sorra suspesa que es mou fàcilment amb les corrents marines i l’onatge que no seria vàlida. “No tota la sorra pot anar a tot arreu i es quedarà allà”, ha esclarit.
L’estudi i la concreció d’aquests aspectes tècnics, precisament, serà l’objecte de l’avantprojecte que la Generalitat vol licitar els pròxims mesos -entre aquest juliol i setembre, segons han anunciat- per definir l’actuació de forma global a tota el front litoral deltaic per poder-lo presentar l’any vinent. Caldrà definir, doncs, quins són els materials més idonis per a cada tram costaner del Delta -presumiblement, els dipòsits al mar més propers- així com també la millor forma per retenir-los al litoral el màxim de temps possible, evitant que la dinàmica actual dels corrents marins els arrossegui acumulant-se als extrems nord i sud: les puntes del Fangar i la Banya.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha remarcat la necessitat de disposar d’aquest document per concretar els projectes executius associats sobre el litoral deltaic, que requeririen una inversió al voltant de 80 milions d’euros. Salvadó considera que l’estudi presentat aquest dimarts avala les tesis de l’Estratègia Delta del Govern, en la línia d’aposta per actuacions de reforç de les platges amb la sorra emergida i l’ús de dragues. El projecte que s’ha de licitar, precisament, també haurà de definir quina tècnica de dragatge és la més adequada per al Delta.
“La prova del cotó”
“Portem més d’un any i mig en el frontal. Avui és la prova del cotó per a l’estratègia de la Generalitat seguint l’estil holandès, de fer una gran aportació de sorra al frontal i després amb petits manteniments anuals garantir aquesta protecció”, ha destacat el delegat. “Avui posem sobre la taula que tenim sorra suficient per implementar aquesta estratègia. És una bona notícia. Però hem de seguir treballant per disposar dels projectes executius i passar a la licitació de les actuacions concretes”, ha rematat.
La concreció de tot plegat, segons han reconegut Salvadó i Gómez, dependrà també del vistiplau del govern espanyol a les actuacions que es derivin de l’avantprojecte. La Generalitat sosté que està en disposició de finançar i executar aquestes mesures, però per actuar al mar i la zona marítimo-terrestre caldrà el permís estatal. En aquest sentit, el delegat del Govern s’ha mostrat optimista al respecte, tot recordant la posada en marxa de la taula bipartida amb el Ministeri per a la Transició Ecològica. El responsable territorial d’Acció Climàtica, per la seva banda, ha subratllat que es tracta de plantejaments que no col·lideixen amb el Pla de Protecció del delta de l’Ebre estatal i són “compatibles”.
El Govern té previst presentar els resultats d’aquest estudi als representants de la Taula de Consens pel delta de l’Ebre aquest mateix dimarts a la tarda.
