La tractorada de pagesos que ha paralitzat aquest dimarts el Port de Tarragona (més de 300 vehicles i mig miler de persones), immersa dins del procés de reivindicació del sector primari que viu de nou tot el país, ha tingut un marcat accent ebrenc. El responsable sectorial de l’arròs d’Unió de Pagesos, Albert Pons, ha estat l’encarregat de llegir davant els agricultors concentrats a la instal·lació tarragonina els problemes específics del territori que motiven la seva participació en la revolta pagesa dels últims dies.
Ho ha fet posant l’accent en la regressió del Delta i els problemes d’aigua que també pateixen les Terres de l’Ebre. “Ens hem fet sentir i reivindicar els nostres drets, fins i tot amb una roda de premsa amb l’aigua fins a la cintura, per denunciar la deixadesa i l’oblit que pateix una part del nostre país, com és el Delta de l’Ebre, on la manca d’inversions en les últimes dècades ha fet que aquesta part del país estigui desapareixent. Una de les principals zones humides del sud d’Europa i d’un gran valor mediambiental”, etzibava Pons. “Però dins de l’oblit només se’n recorden de nosaltres quan tenen set. Massa sovint se’ns titlla d’insolidaris, i avui aquí al Port de Tarragona pagesos, pageses i societat civil del Delta diem que ja n’hi ha prou, ja que vam ser part necessària per tirar endavant l’obra hidràulica solidària més important del segle passat, com és la cessió d’aigües al Camp de Tarragona”, afegia, en referència al ministrasvasament. “Només amb aquesta acció queda clara la nostra aolidaritat”, reblava.
“L’Ebre no és una font de recursos inesgotable”
El problema ara “ja no és el de més solidaritat, sinó saber qui ens ha portat aquí. El gran dèficit no és només hidràulic, sinó estructural. Un dèficit d’infraestructures que arrosseguem des de la sequera del 2008”, continuava Pons. “L’Ebre no s’ha quedat aliè al canvi climàtic. No és una font de recursos inesgotable, i ens va tornar a avisar l’any passat, quan va perillar fins i tot el cabal ecològic i el sector de l’arròs va patir la salinització de les seves terres, amb baixades de rendiment de fins al 50%. I fins i tot, a zones, la pèrdua total de la collita”.
Segons Pons, “la manca de previsió i no allargar les mires ens ha portat a aquesta situació. Una situació que només portar a fracturar la convivència entre territoris amb les notícies cada cop més insistents com la interconnexió de xarxes”. Una possibilitat “que rebutgem de la manera més enèrgica. Perquè el que ara interpreten com una cessió, després serà una obligació”.
“A nosaltres, amb un Delta desapareixent a marxes forçades, qui ens ajuda?”
En aquest punt, Pons recordava com “sovint les nostres filles i fills, si volen una feina d’acord en la seva formació, han de marxar cap a la gran ciutat, cdentralitzant la població” i generant així “més dèficit hídric. Estem al Port de Tarragona, que conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i EMATSA han mantingut recentment reunions per estudiar quines serien les inversions necessàries per portar aigua en vaixells d’aquesta àrea cap a Barcelona· davant la situació d’emergència del sistema Ter-Llobregat. “S’han begut l’enteniment?”, disparava Pons. “Creuen que és sostenible portar 13 vaixells diaris per garantir les necessitats de l’Àrea Metropolitana? A qui volen fer creure de la sostenibilitat d’aquesta aventura? El gremi d’hotelers de Girona tenen por d’arribar a l’estiu amb les seves piscines buides. Són els mateixos que ara diuen que entre tots ens hem d’ajudar. I la gent pagesa del Delta ens preguntem: A nosaltres, amb un Delta cada cop més salinitzat i desapareixent a marxes forçades, qui ens ajuda? Avui els hi diem que el model d’interconnexió de xarxes el rebutgem de ple, perquè només ens porta a la confrontació entre territoris amics”, tancava Pons.
Crònica de Jordi Siré a Ebredigital
